Publicitat
Publicitat

Ciberseguretat

DIPLOMÀCIA. L’any 2015 el Foreign Office britànic va discutir internament la necessitat d’enviar un ambaixador a Google. El gegant informàtic s’havia erigit en un poder cada cop més influent, més que alguns països, i el govern britànic es va plantejar si calia oficialitzar aquest canvi d’estatus. Els contraris a la idea van argumentar que mai abans havien enviat diplomàtics a cap altre imperi corporatiu o comercial en el passat i que, al cap i a la fi, els diplomàtics professionals representen els estats. Aquesta és la seva funció, malgrat la capacitat disruptiva que sempre hi ha afegit la tecnologia. De fet -recordava fa poc un exambaixador-, quan es va inventar el telèfon, Lord Palmerston, aleshores ministre britànic d’Exteriors, va assegurar que allò seria el final de la diplomàcia. I la diplomàcia britànica ha continuat.

Però avui les grans empreses tecnològiques i els gurus de les xarxes socials tenen més informació personal dels seus usuaris que molts governs dels seus ciutadans. No només dades oficials, també interessos, cerques, el que ens agrada i desagrada, secrets compartits, prioritats i lògiques arbitràries que ens fan decidir unes contrasenyes. Saben qui parla amb qui i què es diuen. Veuen què consultem quan ens pensem que ningú ens mira. Tenen el control de la privacitat i el poder de les dades.

Per això Dinamarca va crear, l’any passat, la primera ambaixada tecnològica del món. Un ambaixador digital encarregat de les relacions amb els grans actors tecnològics: Google, Facebook, Apple, Alibaba, les start-ups del sector i Silicon Valley. “Equiparar aquestes empreses amb països estableix un precedent força preocupant”, escrivia aleshores la revista Forbes.

ESTATS. El diplomàtic britànic Tom Fletcher reconeixia fa temps en una conversa amb directius de Google que aquest serà el segle del “lent crepuscle del poder dels estats i dels sistemes de governança que hem construït al seu voltant”. Els estats es debiliten. S’aferren a les sobiranies que els queden com a garantia de continuïtat i perquè “probablement -deia Fletcher- seran incapaços de trobar cap idea millor; però molts estats individuals no sobreviuran”.

El ciberespai s’ha convertit en la nova frontera de la geopolítica. Hi ha estats que han existit abans online que offline. “Kosovo va existir a Google Maps abans d’existir com a tal en el mapa real”, explicava Fletcher. La tecnologia també ha canviat la geopolítica. N’ha canviat la idea de diplomàcia, la idea de conflicte i les armes ofensives o defensives. Els estats o les empreses tecnològiques són només alguns dels actors que intenten protegir el seu poder en aquesta nova frontera.

MERCENARIS. Ari Baranoff, un agent dels serveis secrets dels Estats Units conegut per la seva feina en ciberseguretat, admetia ja l’any 2014 que “molts dels actors [no estatals] que veiem diàriament i setmanalment tenen capacitats que excedeixen les de la majoria dels estats nació”.

El 80% de les empreses de la Unió Europea van patir com a mínim un incident relacionat amb la seva ciberseguretat durant l’any passat (segons la Comissió Europea). El gegant informàtic Microsoft també va ser víctima del WannaCry.

Els governs “contracten i despleguen pirates informàtics per exercir o projectar poder”, explica Tim Maurer, expert del Carnagie en ciberseguretat. Són els “mercenaris i corsaris actuals, que poden provocar danys significatius i perjudicar la seguretat mundial, l’estabilitat i els drets humans”.

A la Xina, el govern ha donat suport activament a la creació de milícies cibernètiques en universitats i empreses durant els últims anys. Vladímir Putin assegurava l’estiu passat que si Rússia havia interferit d’alguna manera en les eleccions nord-americanes hauria estat obra de hackers “patriotes” que no tindrien res a veure amb el Kremlin. Però el director de la CIA advertia fa només uns dies que el govern rus seguirà intentant interferir en les eleccions nord-americanes, concretament en les legislatives del novembre.

Les guerres per interposició han existit sempre. Interferir en conflictes dels altres per demostrar el teu poder és una vella pràctica que avui es desplega sense declaracions de guerra formals ni uniformats. Amb menys soldats i més matemàtics. Alguns estats, debilitats, són víctimes i patrocinadors d’aquesta nova ciberinseguretat.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT