Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Ciència

En sentit ampli és tota mena de coneixements sobre un tema. I en l'exacte i pertinent -el que aquí interessa-, l'intent de descobrir les lleis de l'univers pel mètode que inauguren Galileu, Descartes i Newton. Són dues accepcions que mai hauríem de confondre.

La defineix una paradoxa: tot el que aspira a ser-ne s'ha de poder provar que és fals. És un conjunt ordenat d'hipòtesis que fan prediccions verificables. Rebutja les certeses definitives i avança demostrant que no ho són.

Aquest criteri va permetre a Popper tenir clar que dels tres savis que admirava -Marx, Freud i Einstein- només l'últim en feia de debò, perquè només la seva teoria podia quedar feta miques amb la simple i universal experiència d'observar un eclipsi.

No pretén donar sentit al misteri, com la religió, ni es limita a debatre tot el que pot abordar la raó, com la filosofia. Però és filla d'aquesta i s'alimenta d'aquella part dels seus enigmes que el nostre cervell pot desentranyar.

Que mati mites no evita que la mitifiquem. Tothom vol el seu prestigi i no falten sociòlegs o economistes que formulen en suggestius gràfics el que, en el fons -el pas dels temps ho palesa-, són només ideologies que responen a interessos molt concrets.

L'hem reservat a especialistes, però no es pot ser culte ignorant-la. Només estant-ne amarats tindrem prou humilitat i disciplina per afrontar reptes que semblen insuperables. És la prova més patent que els 200.000 anys d' Homo sapiens no són el mite de Sísif.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT