'Controller' Un control rigorós del Govern
Els països anglosaxons es caracteritzen per ser pràctics, per fugir de les gran teories. I és veritat que han aconseguit, gràcies en gran part als seus mitjans de comunicació, imposar una certa visió del món. Potser per això hem adoptar el mot controller , que podríem traduir per supervisor o, simplement, per controlador. Però controller té característiques pròpies. S'utilitza en el món empresarial, i també en el món polític, per fiscalitzar els governs.
La lluita partidista constant i diària fa difícil el contrast empíric de les diferents propostes que els dirigents polítics fan. Les declaracions, els canvis i les excuses que s'ofereixen sobre una determinada qüestió no acosten la ciutadania a la política. Els mitjans de comunicació anglosaxons, històricament, han intentat verificar les veritats dels seus governs, les promeses que han pogut fer i els resultats obtinguts. De fet, la premsa escrita sempre ha tingut aquest paper. Però darrerament els diaris americans i britànics, fonamentalment, han incidit en aquests controls. Diaris com The Guardian han posat en marxa el seu propi observatori de control, identificant promeses contingudes en l'acord del govern de coalició britànic i fent-ne un seguiment exhaustiu. El diari ARA també ho farà. Els principals compromisos adoptats pel president Artur Mas, a cada departament, s'analitzaran per veure si es compleixen. Serà la millor manera de buscar que la política torni a ocupar el lloc que li correspon, un dels més alts i nobles. La situació econòmica, política i social, convida a aquesta renovació. Només des de la verificació dels fets, des de la responsabilitat de les propostes i des de la viabilitat de les promeses, es pot fer avançar un país. La societat catalana ho demana, després del fracàs polític dels últims anys.
