Deixeu que Mustafà Assaloum vingui a Barcelona i pugui caminar
La situació de bloqueig en l’acollida dels refugiats sirians que volen venir a Espanya és dramàtica. La burocràcia, o la desídia, del govern espanyol està deixant moltes persones desemparades quan hi ha mitjans i també persones o entitats disposades a ajudar-les. Avui al diari fem una crida per aconseguir que un d’aquests casos, el de Mustafà Assaloum, es pugui resoldre.
Aquest estudiant de filologia anglesa de 23 anys va perdre una cama en un atemptat amb cotxe bomba a la ciutat de Homs. Va anar a Turquia per aconseguir una pròtesi, però no li va funcionar, i ara no pot ni recolzar-la a terra. És un jove animós que va decidir marxar de Síria per mirar d’arribar a Europa. Una persona amb coratge que dissimula les crosses, que ha fet un viatge penós que sembla que no acaba mai. Dos reporters de l’ARA, la Cristina Mas i el Xavier Bertral, el van trobar al camp de refugiats d’Idomeni quan hi van estar el passat mes d’abril. Arran d’aquell reportatge, una entitat catalana que es dedica a treballar amb persones amputades, l’Institut Desvern de Protètica, es va oferir a assumir el cost de la pròtesi i va iniciar els tràmits amb l’ambaixada espanyola d’Atenes perquè pogués venir a Barcelona. La resposta va ser burocràtica: “L’interessat no reuneix els requisits establerts pel reglament”.
Això va ser al maig i ara han decidit tornar-ho a intentar mirant que els tràmits es posin en marxa a través de la via de la reubicació. De fet, el govern espanyol només ha acollit 248 refugiats, tot i que s’ha compromès a portar-ne des de Grècia i Itàlia 16.000 fins al 2017. Mustafà podria ser un d’aquests refugiats. Té assegurada l’acollida. Fins i tot la Universitat de Barcelona li ha ofert poder continuar a la ciutat els seus estudis. De moment, però, no hi ha resposta.
Ara Mustafà espera en un centre social de Salònica alguna solució al seu cas. La seva família segueix a Síria, als afores de Deir ez-Zor, on hi ha encara intensos combats i molts bombardejos. Ell va fugir per raons de força major, per poder aconseguir una cama, com altres milers de refugiats que s’estan trobant amb el mur dels estats i la solidaritat de la gent. “Moltes gràcies a tothom que ens fa costat”, diu. Cal que s’accelerin els tràmits i que Mustafà pugui aconseguir aviat a Barcelona la cama que necessita. Per què? Per humanitat.
