Divertim-nos i fem calaix
A mesura que anem avançant fases en el desconfinament van apareixent propostes i mesures diguem-ne enginyoses que cerquen maneres de fer el que sempre hem fet, però amb algun afegit que figura que hi aporta seguretat. A Catalunya, revetlles de Sant Joan (però només amb vuit-centes persones, quan es tracti d’espais a l’aire lliure, i assegudes). A les Balears, discoteques obertes des d’avui mateix (però no estarà permès el ball a les pistes). A la Lliga de futbol, la urgència gens dissimulada d’obrir els estadis per celebrar els partits amb públic a la graderia (però amb totes les mesures de seguretat, etc.).
Només algú molt benpensant, o molt predisposat a autoenganyar-se, pot arribar a creure aquestes excuses que es van acumulant. ¿Algú s’imagina de debò una revetlla de Sant Joan amb vuit-centes persones respectuosament assegudes i prou (i sense tirar petards, perquè ja han advertit les autoritats sanitàries que el gel hidroalcohòlic és inflamable)? ¿Algú s’imagina les discoteques d’Eivissa o de Mallorca obertes per a un públic que hi vagi a escoltar música mentre pren una infusió? ¿Algú creu que veurà partits de futbol en què el públic mantingui les distàncies de seguretat a la grada i s’hi estigui quietet sense proferir crits ni insults, amb la consegüent expulsió de gotes de saliva a distàncies imprudents? ¿Algú pensa seriosament que la gent anirà de revetlla, de discoteca o al futbol amb la mascareta o que la durà posada tota l’estona, encara que d’avui endavant s’exposin a multes (que, d’altra banda, seran també, previsiblement, pretext per a tota casta de mercadejos)? A les discoteques de les Balears s’hi va a beure, a consumir drogues i -si es pot- a tenir sexe (no s’escandalitzin, és la base de la nostra economia). A les revetlles de Sant Joan, tres quarts del mateix (esborrin el sexe si es tracta de revetlles familiars). Al futbol, una part del públic hi va a beure i a consumir drogues, i s’asseguren el sexe acudint a la prostitució. Podem fingir que han canviat tant les coses que es duran a terme aquestes i altres activitats amb les màximes garanties sanitàries, però només aconseguirem facilitar material als guionistes de mems.
Fa quatre dies comptàvem els morts per centenars o milers, i ara volem organitzar concentracions de centenars o milers de consumidors (però concentracions segures). Al darrere s’hi troba la mateixa disjuntiva que s’arrossega des del començament de la crisi del covid-19: seguretat sanitària o vitalitat econòmica. Més exemples de les Balears, on tot és sempre més descarat: és tal el desfici per rebre turisme que la setmana que ve ja vindrà el primer destacament de tres mil alemanys, exploradors de la nova Mallorca sanitàriament segura (un mes abans, per cert, que els illencs que viuen a Catalunya puguin tornar a les Balears o que als que vivim a les Illes se’ns permeti anar a Catalunya). I ja que parlem de futbol, l’estadi de Son Moix canviarà el nom per dir-se Visit Mallorca Estadi. Hi podem posar coartades, però les motivacions són clares i llampants.
