Desigualtat heretada
Ciutadans vol que a totes les comunitats autònomes –tal com ja han aconseguit a Andalusia, Extremadura i Múrcia– qui hereti 800.000 € no hagi de pagar res per l’impost de successions. “Política útil”, en diuen. Però això em planteja un dubte. Útil per a qui?
L’any passat ni tan sols l’1% de les declaracions de l'impost de successions van superar aquesta quantia. És poc probable per tant que la mesura proposada per Cs ens sigui de gran utilitat a la majoria. De fet, moltes comunitats autònomes ja apliquen exempcions fiscals als descendents per herències que no sobrepassin els 400.000 €. I cal tenir en compte que l’herència mitjana del 20% més ric d’Espanya no arriba als 160.000 €. Però, sota els lemes que diuen que és injust “pagar pel que ja és nostre” o “pagar dos cops pel mateix”, el missatge de Cs amaga un discurs perillós.
L’impost de successions és una eina clau per a qualsevol societat que vulgui garantir la igualtat d’oportunitats entre els seus ciutadans. Hi ha moltes evidències que ens demostren que les herències i les donacions familiars són el principal element que permet l’acumulació de riquesa i patrimoni, i que fan que moltes desigualtats es transmetin de generació en generació. D’aquesta manera, els afortunats que neixen en famílies d’alt patrimoni i renda tenen uns avantatges als quals no poden accedir la majoria.
Però aquestes diferències no s’acaben aquí. El fet de disposar d’un patrimoni més gran també permet estalviar més. Aquells que no arriben a final de mes no es poden permetre el luxe d’obrir comptes d’estalvi, però tampoc de gastar menys comprant en més quantitat, i no només per al dia a dia. En èpoques de crisi, aquestes famílies amb estalvi i patrimoni tindran un coixí sobre el qual podran descansar si els baixen els ingressos. I en èpoques de vaques grasses podran invertir aquest estalvi i generar un ingrés encara més gran. D’aquesta manera les herències funcionen com a multiplicador de la desigualtat dins d’una societat. Els més rics cada cop ho seran més.
És en el moment de la transmissió d'aquesta riquesa que el sector públic pot evitar perpetuar la seva distribució desigual. Com ho pot fer? La resposta és fàcil: amb un impost de successions ben dissenyat. Un impost que equilibri la situació de partida d’aquells que neixin en entorns acomodats amb la dels que necessitin el suport de l’Estat per aconseguir, per exemple, els mateixos nivells de salut o educació.
I aquí potser sí que li hauria de donar la raó a Cs. No tenim un impost de successions efectiu. La competència fiscal entre comunitats autònomes ha fet que les diferències en els tipus i les exempcions provoquin moviments de les herències, una circumstància que el govern central té pendent de solucionar. I també cal centrar-se en un problema per desgràcia massa habitual: l’evasió. Aquí les desigualtats també juguen a favor dels més rics: com més renda, més probabilitat de planificació fiscal i d’eludir l’herència transmetent la riquesa per vies alternatives. La mateixa OCDE recordava fa poc la necessitat que Espanya revisi les exempcions fiscals en les successions de més patrimoni.
La meritocràcia, a la qual sovint fa referència Cs, no pot conviure amb un sistema que reprodueix la riquesa en el temps a través de les herències i perpetua les desigualtats. Ni tampoc el liberalisme de què fan bandera. La tradició del liberalisme progressista sempre ha emfatitzat la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats dels individus, i això suposa igualar les seves condicions de partida. Parlem d’un capitalisme competitiu, molt diferent del capitalisme feudal o aristocràtic que aquest tipus de mesures fomenten.
Es tracta d’un discurs perillós en la mesura que deslegitima la capacitat recaptatòria de l'Estat i la possibilitat de gravar els més afortunats per donar suport als que menys tenen, per garantir que competeixin en igualtat. En un moment en què la crisi econòmica ha disparat els nivells de desigualtat, i en què les llars i els infants en risc de pobresa al nostre país es compten per milions, és indispensable revisar el paper que juga l’impost de successions. Per justícia. Eliminar-lo ens portaria només a una societat més injusta i desigual, en què el lloc i la família de naixement determinarien en gran mesura el teu èxit a la vida.
