Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Una Europa que no ens avergonyeixi

Dia rere dia assistim a la degradació de la idea d’Europa. De la idea d’Europa que van impulsar els pares fundadors després de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. La Unió Europea continua garantint la pau al continent i unes relacions comercials poroses, però la crisi econòmica ha passat factura. Les tensions entre la política imposada per Alemanya i els països rescatats amb la duresa de les polítiques d’austeritat, la burocràcia i la debilitat d’una política exterior i de defensa comunes han desgastat la imatge i la idea d’Europa. Els temps no afavoreixen la cohesió i la construcció europea sinó que assistim a tensions centrífugues a l’interior de països importants en el rol comunitari.

El Brexit és el cas més clar, però la indigestió de les diverses ampliacions ha provocat també diferències clares entre els estàndards democràtics i la visió de què ha de ser l’Europa del segle XXI. En aquest marc de recuperació d’una crisi duríssima, diversos països europeus estan vivint un ressorgiment dels populismes vinculat a la situació econòmica i també a la immigració. A França, Holanda, Àustria, Alemanya, la Gran Bretanya o Itàlia avancen partits populistes que basen la seva oferta en el simplisme antiimmigració. No només avancen amb l’oferta xenòfoba, sinó que mouen la centralitat política cap als seus postulats.

En aquesta situació, els membres de la Unió Europea han revisat la seva política migratòria i l’han externalitzat a socis tan poc recomanables com Turquia i Líbia. Europa ha renunciat a una política exterior valenta i s’ha replegat en ella mateixa posant portes al mar. Però la guerra i la misèria a Líbia o a tants països africans empenyen milers de refugiats a una fugida desesperada. A vida o mort.

216 d’aquestes persones han sigut rescatades aquesta setmana d’aigües internacionals per Proactiva Open Arms i traslladades a territori sicilià. Per primer cop, les autoritats italianes van pretendre que el lliurament dels refugiats fos a una patrullera líbia, tot i haver donat prèviament les coordenades de la pastera a l’ Open Arms. Ahir a la nit vam saber que després de 36 hores al port de Pozzallo, Itàlia confiscava preventivament el vaixell sota les acusacions d’afavorir la immigració clandestina i d’associació criminal.

Europa ha d’acollir segons les seves possibilitats, però ha de quedar clar que són moltes, moltíssimes, sobretot perquè la mesquinesa política i el populisme han permès que no s’hagin complert ni les minses quotes pactades inicialment. Criminalitzar aquells que actuen per evitar que el Mediterrani sigui un gran cementiri d’immigrants ens hauria d’avergonyir i fer reaccionar. Europa ha decidit girar-se d’esquena i posar muralles al mar. Avui és Open Arms a qui li pot ser confiscat el vaixell per impedir la seva tasca solidària amb l’acusació d’haver desobeït els guardacostes libis. L’Europa dels drets humans, la solidaritat, la diversitat i l’acollida està amenaçada. No es tracta de no posar límits si es vol evitar la propaganda xenòfoba. Però al final has de decidir: mirar el proïsme i donar-li la mà o deixar-lo morir al mar.

Més continguts de