Francesc Homs: Cervell de Mas, cor de Ferrusola
El polític que li ha dit macarra a Montoro té l'individualisme dels que agafen el trabuc per salvar el seu món. Beu del nacionalisme que entén país com a identitat, i trepitja la catifa del poder amb la fermesa del que juga a casa.
Si el sents tancant els ulls és pastat a Mas. En calca el didactisme irònic i una mica displicent del competent entre inútils que mira de no esclatar mentre repassa obvietats i greuges. Però està lluny del seu pragmatisme: convergeix amb l'ànima Ferrusola.
Gasta un llenguatge tan planer que seria groller si no es frenés a temps, sabent que té senyores a la botiga: "S'ho passen pel... clatell". I tanca les explicacions amb un "ja està!" que sona "tà!" fent el soroll sec del que cau pel seu propi pes.
Reforça complicitats intercalant "Què volen que els digui?", però és quan està lluny del faristol que crea opinió foradant timpans escèptics amb la insistència d'un rosegador.
Nascut i resident a Taradell té a la sang l'Osona de la Ciutat dels Sants: la comerciant i beata, la de les tietes xerraires, la que triga potser massa a veure't com un dels seus.
Diu que la política no li interessa però no ha fet res més. Del sindicat universitari FNEC va saltar al pinyol, es va bregar en la batalla successòria per barrar el pas a Duran i s'ha graduat teoritzant el pacte fiscal.
Ara només li falta demostrar que, a l'hora de la veritat, no té la pólvora mullada.
