Fraga i Areilza lluiten per la ‘pole position’
13 DE NOVEMBRE DE 1975. Grècia té a punt la seva candidatura per demanar l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). El mes que ve la formalitzarà. Segons el Parlament Europeu, l’entrada a la CEE ajudarà els grecs a “enfortir les seves institucions democràtiques i a efectuar progressos en el terreny econòmic”. Mentrestant, aquí estem en plena inflació i els preus continuen pujant. Els pàrquings a Barcelona s’han encarit un 66% en cinc mesos. A partir de gener, costaran 25 pessetes la primera hora, i 20, les següents.
The Washington Post sembla que té informació de primera mà del que pot passar a Espanya. Informen que Joan Carles celebraria la seva coronació com a rei amb l’alliberament de més de 1.000 presos polítics (mesura que exclouria els acusats de terrorisme) i amb l’inici d’una reforma constitucional que hauria de servir per establir un govern democràtic. Sembla que la pole position per conduir el nou govern se la disputen Manuel Fraga i José María de Areilza. Fraga tornarà a Espanya el dia 18, després de dos anys d’ambaixador a Londres. Ahir va ser rebut durant deu minuts per la reina Elisabet II. Luis Foix, corresponsal de La Vanguardia, el retrata com un home ambiciós, a qui el seu pas per Anglaterra li haurà servit “para limar asperezas de su carácter, su mal talante, de su vehemencia y espíritu mandón”. L’agenda de reunions i entrevistes d’Areilza es multiplica. Calcula les seves paraules al mil·límetre per poder ser el candidat de consens: “España tiene un traje institucional que se ha quedado chico, con unas costuras demasiado apretadas por su vitalidad desbordante”.
L’actual president del govern, Carlos Arias Navarro, no para de fer viatges a La Paz. Hi entra i en surt amb cara de qui va a vetllar un mort. Franco viu un dels pitjors dies de la seva malaltia. La cadència es repeteix: tres dies de calma i un de nervis. Avui, el pacient torna a estar molt greu. “Todos los españoles, pendientes de lo que pueda sobrevenir en la residencia sanitaria La Paz”, titula cautelosament La Vanguardia a portada, per si el malalt no hagués superat la nit. Els problemes s’acumulen: Pilar Franco té una inflamació al fetge i no pot moure’s ni per anar a visitar el seu germà. També a La Paz li han de treure un queixal al ministre de Treball, Fernando Suárez. Entre els molts rams de flors que arriben a la clínica, als periodistes els en crida l’atenció un que envia el rei del Marroc, Hassan II. Roses que simbolitzen el final definitiu de la Marxa Verda.
I a les pàgines de Catalunya, reportatge a La Vanguardia per intentar explicar per què a la majoria de pobles els plens municipals es fan en català, encara que les actes s’hagin d’escriure obligatòriament en castellà: “La gran mayoría de los concejales son gente campesina, acostumbrada a pensar y a expresarse en lengua vernácula”. Perdoneu-los, doncs, senyor, perquè no saben el que parlen.
