La Graciosa, Petáin i Franco
La Graciosa és un illot solitari a tocar de Lanzarote amb 500 habitants dedicats a la pesca i al turisme. Declarada Parc Natural el 1986, no hi poden circular cotxes privats. La pots voltar en bici o caminant. Pertany a la localitat de Teguise, un poble amb solera del centre de Lanzarote, on els diumenges hi ha un animat mercat artesà i en el terme municipal del qual hi ha la casa de l'artista César Manrique, gràcies al qual l'illa ha mantingut una certa coherència arquitectònica en comunió amb la natura. Fins aquí, tot prou harmònic. I si hi ets de vacances, fins i tot idíl·lic. Però...
Però sempre hi ha un però, ho sento. Quan aterres a Teguise, arriba un moment que a mitja passejada fas un bot i els teus ulls no donen crèdit al que veuen: a la façana de l'ajuntament, amb lletres de motllo hi ha inscrita una macabra llegenda: Plaza del general Franco . Collons! Naturalment apretes a córrer fins que topes, ai, amb la Plaza 18 de Julio . Ja es veu que ni a Lanzarote ni enlloc la felicitat no és perfecta.
T'imagines que et perds per un poblet de la Selva Negra alemanya i de cop ensopegues amb una plaça del Führer Hitler? A França ja no queda cap carrer dedicat a Petáin: l'últim era a Tremblois-lès-Carignan, llogaret de 114 habitants. Aquest mes trauran la placa. A Teguise n'haurien de prendre nota. I a Catalunya: entre nosaltres queden, atenció!, 7.700 símbols de la dictadura, tal com documenta l'exposició de l'Espai Memorial Democràtic.
