ESPÈCIE PROTEGIDA

Guanyar, més necessari que mai

Sovint parlem de la divisió que hi ha a l’Espanyol. Amb motiu. Que si famílies, que si banderes, que si la Curva, que si la Juvenil. I un llarg etcètera. Però hi ha un objectiu que, amb perdó, ens agermana: tots volem que el nostre equip jugui bé i guanyi partits. Una cosa és que el motiu per triar el club -en el cas que es pugui considerar una tria- no sigui, òbviament en el nostre cas, les seves victòries. Però això no ens converteix necessàriament en imbècils. No ens hem fet de l’Espanyol perquè guanyi, però el nostre màxim desig és que guanyi. En això no tenim res d’original. Les declaracions sentimentals o els vincles amb determinats valors són la xarxa que evita que quan caus et facis massa mal. Sigui “la força d’un sentiment”, el “manque pierda”, el “més que un club” o el “señorío”.

L’Espanyol corre en aquests moments dos grans riscos. El primer, ser una víctima del conflicte català: esdevenir un refugi per als que volen contraposar la identificació del Barça amb el sentiment d’un “poble”, per una banda, i la identificació de l’Espanyol amb el sentiment dels que se senten exclosos d’aquest concepte de “poble”, per l’altra. No cal que digui com em sembla de perillós aquest ús pervers del concepte “poble”. Però, com a pericos, com a club, el debat no és aquest. El nostre compromís, la nostra identitat, és la diversitat. Ells -el Barça- volen representar el tot. Nosaltres no volem representar res.

El segon risc és la pèrdua d’ànima. Som una empresa. D’acord. Amb un amo xinès. Agraïment etern. On el sentiment ha deixat de ser el nucli de res. On el que val és el compte de resultats. Des del punt de vista econòmic però també esportiu (la missió de l’empresa no oblidem que és obtenir els millors resultats esportius possibles). Avaluem la gestió del professionals que estan al capdavant del club amb exigència. No hi ha atenuants derivats de l’amor als colors.

Amb aquests dos grans riscos no hi ha cap més remei que acostar-nos a una certa excel·lència futbolística. Hem de començar a guanyar, cal que ens il·lusionem. Ara tenim tres desplaçaments seguits (Ludogorets, Llevant i Athletic Club) abans de rebre el València. Un calendari difícil però que afrontem amb optimisme després dels brots verds de diumenge. Confio en Machín. Ens hi juguem molt. Perquè sense ànima i amb les ganes d’alguns de marcar bandera, no ens podem permetre seguir perdent.