Un altre tipus de supermercats

Amb supermercats cooperatius no seria tan habitual confondre bledes amb bròcoli

GUSTAVO DUCH
GUSTAVO DUCH

En les xerrades en instituts i escoles m'agrada fer un joc. Els demano a les noies i als nois que agafin un paper i un bolígraf i que anotin el que vegin en cadascuna de les imatges que projecto bastant ràpidament, sense donar-los gaire temps per pensar. Són imatges intercalades d'un aliment i del logotip d'una marca, fins a una vintena, més o menys. En acabar, tornem a revisar-les i comptabilitzem encerts i errors. Pràcticament sempre totes les respostes encerten el 100% de les marques. Però no els aliments: davant la fotografia d'una coliflor és habitual que apuntin col, els naps els confonen amb raves i quan apareixen un llenguado i una tonyina en la seva 'forma natural' les equivocacions ens fan riure a tots. El que més els crida l'atenció, quan reflexionem sobre la seva facilitat per reconèixer marques i la seva ignorància davant dels aliments frescos, és adonar-se que en els logotips no hi apareixen les lletres que els solen acompanyar.

La xerrada continua desgranant amb alguns exemples les característiques dels aliments processats d'aquestes marques que "ens alimenten" –abús de sucre i greixos al costat d'ingredients desconeguts que arriben de molt lluny, com la soia o l'oli de palma–, i explicant les conseqüències ambientals i socials d'aquest model alimentari. Finalment sempre arriba una pregunta: i què podem fer? Sense pretendre pontificar, explico la importància de buscar alternatives a la compra en supermercats, santuaris per a aquests productes que ja són el percentatge majoritari de la nostra dieta. Per garantir l'accés a aliments de proximitat, de temporada i moltes vegades ecològics tenim les cooperatives de consum o els mercats de pagès, on un principi fonamental és valorar amb un preu just la feina de qui els produeix.

Al barri de Brooklyn, a Nova York, funciona des de fa anys un altre tipus de proposta. Un supermercat que és propietat –en forma jurídica de cooperativa– d'unes 17.000 persones sòcies que són les que tenen dret a comprar-hi. Les prestatgeries estan repletes de tot el que es requereix en una compra habitual, procurant que la major part arribi de produccions de proximitat retribuïdes a preus justos. Però els que reposen les mercaderies, els que són a la caixa, els que fan la neteja, la comptabilitat o porten la gestió amb els proveïdors són aquestes mateixes persones sòcies a partir d'una dedicació voluntària de dues hores i mitja al mes. Com s'explica en el documental que porta el nom del supermercat, 'FoodCoop', amb aquest treball col·laboratiu es democratitza l'accés a una alimentació sana, i es permet de mitjana un estalvi d'un 40% respecte a la compra feta en un supermercat 'convencional'.

FoodCoop és una experiència empresarial d'èxit i sobretot, segons expliquen moltes entitats, una de les millors experiències socials dels EUA. A partir d'un desig comú –la bona alimentació–, en les cues per pagar, entre els passadissos del súper o gestionant els conflictes que sorgeixen s'ha recuperat la vida en comunitat, esperit escàs al cor mateix del capitalisme.

Els supermercats cooperatius ja estan trobant rèpliques en altres llocs, com a París amb el supermercat La Louve, que, amb un any de funcionament, ja compta amb 5.000 sòcies i socis. Al meu entendre, experiències així poden ser molt interessants també a casa nostra. Com sabem, el cooperativisme té una llarga tradició en la nostra societat. A més, la importància d'alimentar-se a partir de la nostra pròpia pagesia és una convicció cada vegada més majoritària; i segur que aquest format vindrà a ampliar i a complementar –no a competir-hi– aquestes altres formes de consum responsable descrites abans. I segurament no serà tan habitual confondre bledes amb bròcoli.

Més continguts de