La Hisenda catalana avança

La construcció de la Hisenda catalana va avançant. La setmana passada es va posar en marxa una nova fase que implica una important ampliació de funcions de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Ara bé, tal com han tractat la qüestió alguns mitjans, i amb algunes declaracions del govern espanyol, s’ha creat confusió en la ciutadania sobre quins són els impostos que realment passarà a gestionar l’ATC i la legalitat d’aquestes noves funcions.

A partir d’ara l’ATC farà la gestió (liquidació, recaptació i inspecció) de tots els impostos propis de la Generalitat (que ja havia estat gestionant) i que són aquells que ha creat de bell nou, com ara l’impost sobre les begudes ensucrades envasades. Així mateix, gestionarà quatre dels impostos cedits per l’Estat (patrimoni, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, i successions i donacions). L’impost de patrimoni ja el gestionava l’ATC, però en el cas dels altres tres aquestes funcions les exercien, en part, els registradors de la propietat. També l’ATC assumirà la recaptació executiva, la que té lloc després del període voluntari de pagament dels impostos, d’aquests tributs cedits i de les multes de trànsit. Aquesta tasca l’havia estat fent fins ara l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i la subcontractació li costava a la Generalitat 35 milions d’euros anuals. Igualment, l’ATC assumirà la recaptació executiva dels tributs de les entitats locals que així ho sol·licitin.

Les noves funcions de l’ATC estan d’acord amb l’actual marc legislatiu i esgoten totes les competències de gestió tributària que permet la normativa autonòmica vigent a la Generalitat. De fet, altres autonomies ja han estat fent aquestes funcions des de fa temps. Per tant, en aquest marc, quan el ministre Montoro diu que sancionarà els contribuents que paguin els impostos a la Hisenda catalana, crea confusió, ja que d’acord amb la normativa actual en el cas dels impostos mencionats és totalment legal fer-ho a l’ATC, ja que és qui en té les competències. A més, fins i tot, alguns contribuents i administracions públiques catalanes han pagat en els últims anys altres impostos estatals, com l’IRPF, a l’ATC, amb completa seguretat jurídica, ja que l’ATC traspassa immediatament els recursos a l’AEAT. D’aquesta manera tampoc hi pot haver cap sanció per part de la Hisenda espanyola.

És evident que amb aquestes declaracions el que es busca és crear por. Formen part de la imatge de l’administració tributària espanyola: autoritària, severa i penalitzadora amb el contribuent. Una administració que no genera confiança, sinó por. Una administració eficient per controlar els contribuents que paguen impostos i que són dins del circuit fiscal però totalment ineficient per lluitar contra el frau fiscal, una qüestió en què se situa en un nivell alt dintre la Unió Europea.

El model de gestió de l’AEAT respon a un paradigma que considera el contribuent com un delinqüent en potència, al qual s’ha de convèncer perquè no faci trampes. Aquest model està canviant, i les agències tributàries de molts països apliquen models de gestió que reforcen els serveis al contribuent i la seva confiança en l’administració tributària.

Actualment els experts en matèria fiscal distingeixen tres estratègies per a una bona gestió tributària i disminuir el frau. En primer lloc, hi ha les iniciatives per incrementar el control amb actuacions com millorar l’encreuament de dades entre governs i donar publicitat a les condemnes per evasió fiscal.

Una segona estratègia se centra a millorar els serveis de l’administració tributària cap al contribuent. Aquestes polítiques promouen la formació dels contribuents, els ajuden a fer les declaracions, els faciliten assessorament tècnic, se simplifiquen els formularis fiscals i el procés de pagament d’impostos.

La tercera estratègia es basa en el paradigma de la confiança, que posa l’èmfasi en el fet que és més probable que les persones responguin bé a les seves obligacions tributàries si creuen que el govern en general i l’administració tributària en particular actuen de forma honesta. Dit d’una altra manera, la confiança en les autoritats pot tenir un efecte positiu sobre el compliment fiscal. En aquesta línia, ajuda a generar confiança relacionar pagament d’impostos i serveis públics, és a dir, informar a quins serveis es destinen els ingressos públics, i evitar desigualtats en el tractament fiscal entre els contribuents.

Aquest és el model de gestió en què s’ha de basar l’ATC si vol servir bé els ciutadans de Catalunya. Alhora calen recursos materials, tant personals com tecnològics, que ja s’estan ampliant, però que encara s’han d’incrementar si l’ATC ha d’esdevenir l’administració tributària d’un estat. Passar a assumir la gestió de tots els impostos estatals que paguem els catalans (IRPF, IVA, etc.) i que ara administra l’AEAT és un tema de gran envergadura que s’ha de fer amb completa seguretat jurídica per al contribuent.

Tenim l’oportunitat de construir una administració tributària moderna, eficient i pròxima al contribuent. No la desaprofitem.

Més continguts de