Ignoràncies

Escolta aquí l'article llegit de Carme Colomina

SILENCIS. Tanquem fronteres i tanquem els ulls. Pugem el volum de la música dels nostres propis discursos, de les crisis de quilòmetre zero i ja no sentim ni veiem res més enllà. Petrolers fumejant s’instal·len en totes les portades de diaris en una fosca maniobra d’interessos regionals però ignorem la violència contra milers i milers a tocar de les nostres fronteres, guerres silenciades, desplaçaments de poblacions que no només seran les crisis migratòries de demà, també són les víctimes d’un conflicte present.

La Unió Europea celebra la caiguda en picat de les xifres d’arribada de migrants i una suposada contenció del vot populista extremista en les últimes eleccions de la fragmentació. Aquesta és la música que sona.

“Ningú et sent”, es veu que li deia la policia sèrbia a l’Ahmed mentre el colpejaven en un camp de migrants a la frontera amb Croàcia. Els periodistes del portal d’investigació Balkan Insight relaten la violència contra refugiats i migrants atrapats als Balcans camí de l’Europa occidental. Sèrbia n’ha registrat uns 3.500, majoritàriament arribats de l’Afganistan i l’Iran. A Bòsnia en van comptabilitzar 25.000 l’any passat però asseguren també que només n’han quedat 3.500 al país i que la resta van seguir cap a Croàcia. És la versió oficial.

Els testimonis recollits per periodistes i ONGs parlen de pallisses i humiliacions a famílies que demanen asil. L’Ahmed és un dels que explica com la policia posava música a tot drap i colpejava amb porres elèctriques els que havien atrapat intentant travessar la frontera.

PERSECUCIÓ. Soroll per invisibilitzar. O lleis per impedir realitats. Com el decret aprovat la setmana passada pel govern italià, impulsat pel ministre de l’Interior, Matteo Salvini, que perseguirà amb multes d’entre 10.000 i 50.000 euros les ONG que rescatin persones al Mediterrani.

A l’estat nord-americà d’Arizona, un tribunal jutja aquests dies un professor de geografia i activista d’una organització local que ofereix ajuda humanitària als migrants que intenten travessar el desert de Sonora. L’acusen de tràfic organitzat de persones. La vista ha quedat bloquejada perquè el jurat popular està completament dividit i és incapaç d’emetre un veredicte. Incapaç de pronunciar-se sobre si és delicte o no ajudar els sensepapers amb aigua, menjar i un lloc per passar la nit.

Hi ha realitats que ens incomoden perquè un cop ens colpegen són difícils d’obviar i de consentir.

AMENACES. La ignorància imposada és útil. La cuirassa del no saber. El món d’avui és menys pacífic que el de fa una dècada. L’Institut de Recerca per la Pau d’Oslo assegura que la mediació diplomàtica externa i els esforços per la pau de països tercers han disminuït arreu del món mentre el nombre total de conflictes augmentava.

Hi ha guerres ignorades. Violències i desplaçaments de població que no formen part de les agendes mediàtiques internacionals. Crisis climàtiques que augmenten la pobresa i la desigualtat, i generen conflictes i moviments poblacionals. Tensions de llarga durada que no arribaran als titulars i que només s’expliquen com a relats llunyans en un món hiperconnectat. No hi ha música per silenciar tanta realitat ni fronteres que aturin l’impacte i els costos de tanta violència.

Més continguts de