ara.cat

La imatge de Puigdemont i Comín exhibint els documents que els acrediten com a eurodiputats mentre Junqueras envia missatges des de la cel·la de la presó resulta especialment colpidora. Tres persones que estan acusades de les mateixes coses avui es troben en situacions manifestament diferents. La sensació d’injustícia és aclaparadora. I simbolitza les demolidores conseqüències de la resposta de les institucions espanyoles al Procés. D’una democràcia parlamentària s’ha passat a un règim d’hegemonia del poder judicial. La justícia s’ha vist davant la tessitura de resoldre un problema polític, i ara arrossega el descrèdit d’aquesta contaminació.Sé que es dirà que la diferent situació dels tres diputats electes a qui es va refusar la seva condició ve de decisions seves: mentre Junqueras es quedava, Puigdemont i Comín se n’anaven. Però la prepotència amb què ha actuat la justícia espanyola (i que ara el TJUE ha posat en evidència) és la principal causa d’aquesta discriminació. Comença amb Llarena desplegant l’euroordre des de la incapacitat d’entendre l’autonomia dels tribunals estrangers, com si haguessin de donar automàticament per bones les desmesurades peticions espanyoles. Segueix amb la construcció d’un relat inevitablement condicionat pel context polític que ressuscita un delicte de sedició de preocupants conseqüències per a les llibertats. I culmina amb un inexplicable exercici d’arrogància: fer una petició d’aclariment al tribunal europeu i dictar sentència sense esperar la resposta. Què farà el Suprem ara? Obrirà el joc, donant senyals d’haver entès l’advertiment o es parapetarà darrera el principi d’autoritat. Compte amb la prepotència, que a Estrasburg les conseqüències podrien ser sonades.Després d’anys de cessió de sobirania cap a les institucions europees (de la moneda al control del dèficit), ha calgut que el TJUE esmenés el Suprem perquè alguns prenguessin consciència que la UE mana i que formar-ne part significa que el màxim tribunal espanyol no té l’última paraula. De cop, Europa ja no és amiga. I la paraula Spexit comença a fer fortuna: “Si la justícia europea no defensa els estats dels seus agressors, el Brexit és un precedent”, ha dit Jorge Fernández Díaz.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Injustícia

Un doble atemptat suïcida provoca una massacre en un mercat de Bagdad

La FIFA planta cara a una possible Superlliga europea amb un dur comunicat

Debilidades de Catalunya

El BCE manté sense canvis el programa de compra massiva de bons

El CGPJ acusa el Congrés de "privar" el debat sobre la reforma de la llei del poder judicial