Josep Guardiola: La passió per fer les coses bé
En plena temporada, li fan 800 preguntes al mes que busquen titular. Les sentim en off mentre ell mira intensament qui parla, buscant el parany que li para. El Pep dels mitjans és tens perquè sap que en cada resposta hi ha el perill d'una pilota a la frontal de l'àrea.
Amaneix sequedat amb humor per no ser antipàtic. La mala fe la desvia amb ironia; i les punyalades, fugint d'estudi. S'estima més pixar colònia que posar-se a segons quina altura.
Enmig d'un discurs fred i racional, la veu que es trenca en petits galls ens diu que viu perquè tot l'afecti. Parla un català genuí per aproximació, que està amb peus a terra en lloc de tocar-hi, però el parla a tot arreu i el sent tan seu com el Barça.
Fill del treball com a valor sagrat, li repugna guanyar sense esforç. I el sentit del ridícul el fa ser un antixulo que mai ens farà passar vergonya.
Una nació que té set d'èpica l'està convertint en heroi. Però és, només -i és moltíssim-, un malalt del futbol que beu fins a l'última gota del calze de la responsabilitat i no exigeix mai el que no s'ha exigit a ell.
Abans que el fem semidéu, seria bo recordar que entrena un club que per massa social ha de ser un dels primers del món. I que l'altra cara d'aquests èxits és un país obsessionat per la pilota i un jovent de nivell escolar lamentable que pot descriure, amb pèls i senyals, les ziga-zagues de l'últim fitxatge.
