'L'any de la paraula viva'/L'Ala Oest té un problema
'L'any de la paraula viva'
L' ARA, en un exercici molt interessant, ens pregunta on serem d'aquí un any. Sense ànim de competir amb la iniciativa del diari, em permeto proposar un altre joc: pensar on serà la nostra llengua d'aquí un segle. I és que dilluns farà cent anys que es va reunir, per primera vegada, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, que liderava Prat de la Riba. Mai no sabrem fins a quin punt aquells homes eren conscients de la transcendència que tindria allò que iniciaven amb l'altruisme dels savis. Va ser una trobada de nivell amb Josep Carner, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Àngel Guimerà, Francesc Clascar i Lluís Segalà sota la presidència d'Antoni Maria Alcover. Mai no els agrairem prou que, a partir d'aquell moment, se sistematitzés l'estudi científic de la nostra llengua i s'establís una normativa a partir d'un diccionari i d'una gramàtica que ens han de guiar, peti qui peti, pels segles dels segles. La Secció Filològica que ara presideix Isidor Marí ha preparat, com ha de ser, actes de celebració de L'any de la paraula viva durant tot aquest 2011.
La commemoració potser tindrà menys ressò mediàtic del que es mereix la llengua, "la cosa més meravellosa d'aquest món", per dir-ho en paraules de Joan Maragall. El millor homenatge, no obstant, continuarà sent estimar el català, tenir-ne cura i utilitzar-lo tan bé com puguem. I recordar, com van escriure aquells estudiosos al final de l'acta del 9 de maig del 1911, que "és el nostre patrimoni inalienable i essencial".
El que no va aconseguir ni una postguerra, ni una dictadura, tampoc no hem de permetre que ho assoleixin les noves tecnologies, una demografia canviant o la perenne fòbia espanyola. Només depèn de nosaltres.
L'Ala Oest té un problema
Preparen, durant vuit mesos, l'operació Geronimo. Detallen, a la collonèsima, cada moviment d'una acció ràpida. La missió és un èxit. Compleixen l'objectiu de trobar Bin Laden i matar-lo, no fos cas que piulés tot el que sap de Bush i d'altres personatges de doble moral. A partir d'aquí, la política de comunicació de la famosa West Wing ha estat contradictòria i decebedora.
És un dels riscos de barrejar informació i propaganda, de voler ser transparent però voler quedar bé amb el món, de vanar-se de la victòria però sense posar en perill la seguretat nacional. A més d'Obama, han parlat John Brennan, cap de la lluita antiterrorista; Leon Panetta, director de la CIA, i Jay Carney, portaveu de la Casa Blanca. No és un problema d'excés de veus, sinó d'informacions divergents. Avui Bin Laden anava armat, demà ja no. Per un, Ossama va utilitzar una dona com a escut humà, per un altre no. Un dia l'helicòpter es va espatllar, l'endemà va topar amb el mur. Al matí ens diuen que el fill mort és el Khalid, a la tarda es diu Hamza. I, per reblar el clau, l'embolica que fa fort de si cal mostrar o no la fotografia que provi que el terrorista és mort. Al final, Obama decideix "no exhibir aquest material com a trofeu". No ensenyaran la foto per la via oficial, però ja la filtraran abans que ens l'ensenyi Wikileaks. Massa errades en la comunicació de l'Ala Oest en el cas més delicat en temps d'Obama. Massa contradiccions en tot plegat. Resulta que a Bin Laden li disparen a l'ull i li rebenten el cervell, però, això sí, un cop esbudellat tenen tots els miraments amb la mortalla i les seves tradicions religioses. A bona hora.
És la gran paradoxa: cap escrúpol per a un home en vida i tan respecte per a l'home mort. Novament, la doble moral dels hipòcrites.
