Legítim i il·legal

Soraya Sáenz de Santamaría ha advertit a CiU i ERC, amb el to de governanta que la caracteritza, que "en democràcia no existeix legitimitat sense legalitat". Es referia, no cal dir-ho, a les aspiracions sobiranistes d'aquests dos partits.

Donem per bona l'afirmació d'aquesta dona. Però aleshores apliquem-la amb caràcter retroactiu. Si no existeix legitimitat sense legalitat, ella no pot ser política. Un dia no era legal que les dones votessin. I com que no era legal, no podia ser legítim. També hauríem de tornar a tenir esclaus, perquè un dia l'esclavatge també n'era, de legal. Per aconseguir el dret legítim però il·legal de la llibertat dels negres, hi va haver una guerra. I haurem de tornar a fumar als bars, a les escoles i al cinema, perquè un dia fumar als bars, a les escoles i al cinema era legal. I haurem de prohibir el divorci, perquè el divorci, un dia, va ser il·legal, com ho és ara que els catalans votin si volen marxar d'Espanya.

Si el monarca Joan Carles de Borbó mor, el que passarà és que la seva esposa, la reina Sofia de Grècia, no regnarà. Qui regnarà serà el seu tercer fill, Felip de Borbó. I per què? Perquè és un home. La monarquia es basa en una legalitat retrògrada i medieval en què les dones, pel fet de ser dones, no tenen els mateixos drets que els homes. Serà legítima aquesta mostra intolerable de sexisme que paguem entre tots (i totes)? No gens. Però serà legal.

Hi ha coses legítimes i il·legals i hi ha coses il·legítimes i legals. Que els majors d'edat tinguin dret a drogar-se, per exemple, és legítim però il·legal. Que Felip de Borbó sigui príncep perquè els seus avantpassats ho eren i perquè té testicles és legal però il·legítim. Que una aspiració legítima i il·legal passi a ser legítima i legal és només qüestió de temps, s'hi posi com s'hi posi Soraya Sáenz de Santamaría.