L'empresari que volia donar lliçons ha estat alliçonat pels mercats
Fa disset anys que l'empresari d'èxit Silvio Berlusconi va entrar en política com un huracà, disposat a donar lliçons a tort i a dret sobre com portar les regnes d'un país i, segons deia ell mateix, de la mateixa Unió Europea. El magnat va saber aprofitar el cansament d'una opinió pública fastiguejada amb els polítics i les pràctiques polítiques predominants a Itàlia, on van quallar amb facilitat missatges carregats de demagògia proclamats pels altaveus del seu imperi mediàtic.
Tanmateix, ha estat en el seu terreny on el Cavaliere ha perdut la partida del poder: han estat una economia que no creix i la pressió insostenible dels mercats sobre el voluminós deute públic del país els que li han donat la lliçó al polític i empresari, posseïdor d'una de les fortunes més importants del país.
I això que tenia i té altres fronts oberts. Perquè, tant al poder com a l'oposició, Berlusconi ha dominat la política italiana en tot aquest temps, però la seva actuació no ha estat precisament exemplaritzant. Ha traçat una frontera sempre difosa entre els seus interessos empresarials i polítics, ha arrossegat processos judicials de tota mena, s'ha beneficiat de lleis fetes a mida per estalviar-se disgustos i ha estat implicat en sonats escàndols sexuals. Berlusconi s'ha convertit en el principal problema d'Itàlia. En llasta la credibilitat política i econòmica.
La votació d'ahir sobre els comptes del 2010 va escenificar com el Cavaliere ha anat perdent suports fins a quedar aïllat. Dels aliats polítics com la Lliga Nord als diputats de la seva formació, el Pol de la Llibertat. El primer ministre tampoc ja no té el suport del Vaticà i de les elits empresarials del país. La inestabilitat política a Itàlia és total. A aquest problema s'hi afegeix la incapacitat mostrada per tirar endavant les reformes promeses als seus homòlegs de la Unió Europea en el moment més delicat de la història de l'euro. Les borses havien celebrat cada rumor de dimissió. Ara ho podran fer de debò.
