Liu Xiaobo, un home de paraules

Estem orgullosos de dedicar tota una portada a la poesia, amb uns versos inèdits fins ara del premi Nobel Liu Xiaobo, però no ens agrada gens el motiu que ens porta a fer-ho. Avui el dissident xinès no serà a Oslo, perquè continua empresonat, i el títol del poema que publiquem íntegre ho diu tot: Paraules que cap presó pot tancar . Hi ha gent que troba estèrils els premis Nobel de la pau i que critica la doble moral d'Occident: d'una banda, tolerem molts abusos xinesos per interessos econòmics i, de l'altra, fem gestos co m el de donar el Nobel a un dissident. Poden tenir part de raó, però la contradicció no es resol deixant de fer els gestos simbòlics, sinó deixant de tolerar els abusos. P er això des de l'ARA no hem dubtat a apostar per la força de les paraules de Liu Xiaobo i a escampar-les en la nostra llengua des de la primera pàgina. És el primer cop en 64 anys que un guardonat no pot ser present a la cerimònia, i quan la realitat és tan tossudament injusta, cal recordar amb tota la contundència i entusiasme -i ingenuïtat, si cal- que la llibertat d'expressió no serà fàcil d'aturar. Creure en les paraules ha fet avançar la humanitat, i estem segurs que avui les paraules de Liu Xiaobo suposen un nou pas històric. Sobretot si ens les creiem i les escampem, en lloc d'abocar-nos al cinisme o al derrotisme. "Encara sóc viu", proclama el premi Nobel, i la nostra portada en dóna fe.