L’oportunitat mexicana de Francesc
Aquest dimecres, 17 de febrer, el papa Francesc oficiarà una missa a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, entre El Paso i Ciudad Juárez. Segurament aprofitarà l’oportunitat per demanar que es doni suport als pobres de Mèxic i als que han emigrat als Estats Units.
Ja ho va fer en el seu emotiu discurs del setembre passat al Madison Square Garden de Nova York, quan, referint-se als 11 milions d’immigrants indocumentats que hi ha als EUA, va demanar al seu auditori ajuda “per a tots aquells que sembla que no tinguin cabuda o que siguin ciutadans de segona classe, perquè no tenen dret a ser-hi”.
Tanmateix, la falta de drets no és un problema exclusiu dels EUA, i no és només una qüestió relativa a immigrants que no tenen l’autorització per quedar-se al país on resideixen. Afecta també, i de manera encara més greu i massiva, els 5.000 milions de persones que no tenen drets de propietat documentats; és a dir, que no tenen la documentació necessària per establir-se en un determinat lloc, ser propietaris dels seus béns i utilitzar-los per prosperar. Només a Mèxic hi ha deu milions de llars urbanes, 137 milions d’hectàrees de terra i sis milions d’empreses els propietaris de les quals no tenen ben reconeguts els seus drets sobre aquestes possessions.
En concret, només 2.300 milions de persones al món tenen la documentació que els protegeix i els permet aprofitar els seus drets. Aquesta xifra inclou mil milions de persones que viuen a Occident, al Japó, a Singapur i en països similars, i els mil milions més d’habitants de zones occidentalitzades de països en desenvolupament o que van pertànyer a l’òrbita soviètica.
Durant la seva visita a Mèxic, el Papa, que encarna la compassió per tota la cristiandat, no tan sols ha de mirar al Nord per advocar pels 11 milions d’immigrants indocumentats que hi ha als Estats Units, sinó que també ha de mirar al Sud. Ha d’instar el govern mexicà a fer alguna cosa respecte als milions de llars urbanes, d’hectàrees i d’empreses que per culpa d’una documentació insuficient no poden ser aprofitades des del punt de vista econòmic. I després ha de mirar cap a l’Orient i l’Occident i advocar pels drets que no tenen els 5.000 milions de persones restants.
Si, en la seva visita a Ciudad Juárez, Francesc se centra només en la qüestió dels immigrants indocumentats, el seu missatge quedarà empantanegat en el debat sobre la seguretat dels EUA i el dret sobirà dels estats a protegir les seves fronteres. En canvi, si amplia el focus per incloure-hi la importància de documentar clarament els drets de propietat dins dels països, trepitjarà terreny molt més segur. Per què? Perquè així farà que el problema dels indocumentats transcendeixi l’esfera del dret públic internacional -que defensa el dret sobirà dels EUA i de qualsevol país a tancar les seves fronteres- i s’instal·li dins el marc del dret fonamental de les persones -recollit per la Constitució dels EUA i la Declaració Universal dels Drets Humans- a viure en pau i a prosperar al seu lloc d’origen. I també deixarà clar per què tants dels nostres pobres emigren cap al Nord a la recerca d’aquest dret.
El cas és que els documents no són només un tros de paper amb un segell burocràtic. La documentació és crucial per al progrés econòmic i la inclusió. Estar degudament documentat aporta molt més valor als beneficiaris. A Europa i als Estats Units la terra i els edificis no tan sols funcionen com a refugis sinó també com a adreces a efectes comercials, judicials i cívics, i permeten rebre serveis públics com ara energia, aigua, clavegueram, telèfon, serveis per cable, etc. Però, a més, la documentació també permet que els actius funcionin com a instruments financers i que, per tant, les persones puguin ser subjectes de crèdit i puguin transformar els seus béns en capital.
Com he demostrat en el passat, els pobres del món són propietaris de més de 16.000 bilions d’euros només en béns immobiliaris, sense comptar els que viuen en boscos o prop de jaciments miners i petroliers. Però aquests actius només generaran prosperitat quan estiguin degudament documentats perquè puguin ser negociables i combinables amb altres per crear conjunts més complexos i valuosos. Des de la Revolució Industrial, els èxits més rendibles de la humanitat -des de la màquina de vapor i la generació d’electricitat fins als sistemes d’aeronavegació i internet- han sigut possibles gràcies a la documentació, que ha permès combinar talents i objectes a gran escala.
La documentació és un factor fonamental per solucionar dues de les preocupacions que afecten tant el Papa com els occidentals que temen per la seva seguretat: les revolucions àrabs i el medi ambient.
Pocs recorden que el drama inconclús de la Primavera Àrab va esclatar perquè la gent es va rebel·lar contra la pràctica d’algunes autoritats de despullar arbitràriament els empresaris pobres dels seus béns indocumentats.
El mateix passa amb la natura. Sense la informació que aporten els documents registrats, cap govern pot determinar, per exemple, qui és responsable d’un dany causat als recursos naturals del seu país, ni adaptar les seves estratègies conservacionistes a les oportunitats i amenaces que sorgeixen amb l’expansió de la indústria cap a territoris verges.
Per exemple, la majoria de les 1.496 comunitats natives que viuen a les capçaleres de l’Amazònia no poden fixar els límits exactes de les seves terres -utilitzant coordenades universals i legislació relativa a la propietat, legislació que en un moment determinat podrien invocar-. Com a conseqüència d’això, els habitants individuals d’aquestes regions lluiten per protegir els seus actius, per adaptar-se a les amenaces mediambientals i per respondre a les dificultats que els planteja una globalització creixent.
El Papa ha d’enarborar la causa de tots els indocumentats del món. Si ho fa, voldrà dir que el Vaticà no tan sols es pregunta per què tan pocs tenen tant, sinó també per què tants tenen tan poc. Si estén la seva compassió cap a aquells que no tenen drets de propietat, el Papa farà molt per a molts.
Copyright Project Syndicate
