Manuel Milián Mestre: Del PP a la independència
Concentra dades i passions tan diverses que l'oient avesat a clixés, quan el sent parlar, no sap on situar-lo. On fica un exdiputat del PP que simpatitza amb la independència? Com lliga l'admiració a Benet XVI amb ser llibretista de Carles Santos?
Ha conspirat en tots els contubernis i té sempre a mà informació privilegiada. "M'ha dit algú molt influent..." I la revelació sol acabar en abrupta i críptica sentència. Barreja el català de Morella amb anglicismes i aforismes llatins: "No veig clar el decoupling perquè natura non facit saltus . No mos enganyem!"
És d'una dreta escolàstica i dialogant que necessita debatre amb la taula ben parada. Lliga qualsevol tema amb sucoses anècdotes i reforça l'argument amb advertiments de Fraga o Tarradellas que no es pot treure del cap. "Manolo, no et fiïs mai dels bascos!", i a fe de déu que els té en el punt de mira.
La justícia redistributiva dels EUA el va fer caure del cavall i ara és apòstol del pacte fiscal, perquè coneixent els empresaris del país com si els hagués parit, té por que si aixeca la bandera independentista acabarà tot sol aguantant el pal.
Ningú pot predir millor que ell com reaccionaran les elits de Madrid si Catalunya intenta marxar. I la perspectiva li fa tan poca gràcia que prefereix pensar que el pragmatisme gallec de Rajoy posarà fi als greuges històrics abans de matar la gallina dels ous d'or.
