Feminitzem el conflicte, sisplau!

Només sortirem d’aquest atzucac si apel·lem al diàleg no optatiu sinó obligatori

M. ÀNGELS CABRÉ
M. ÀNGELS CABRÉ Escriptora i directora de l'Observatori Cultural de Gènere

" Time’s up!" És el que va dir Oprah Winfrey als Globus d’Or l’any passat en suport a les víctimes de violència sexual. S’ha acabat: les dones n'estem fartes. I és el mateix que diem ara tots i totes els demòcrates –independentistes o no–, conscients que hem arribat a un carrer sense sortida. Prou enfrontament. " Time’s up!"

Dilluns va ser un dia molt trist per a la democràcia. L’anunci de la sentència als líders del Procés confirmava que el govern espanyol no volia ni sentir parlar de diàleg: s’estimava més reprimir a negociar. Ens deia alt i clar que a la seva Espanya idíl·lica no hi ha espai per a la dissidència. Però els dissidents van sortir al carrer, a milers. El jovent majoritàriament estudiantil va encetar les protestes conquerint simbòlicament l’aeroport igual que van fer els seus homòlegs a Hong Kong. Com era d’esperar, els mitjans van condemnar l’acció i la policia la va reprimir durament. Mentrestant, l’aparell de l’Estat, en la seva demostrada incapacitat política, titllava l’acció de terrorisme. Error, tornaven a caure en el mateix parany: el no diàleg.

Hem d'exigir a la classe política que exerceixi l’empatia i demostri la voluntat d’entendre l’altre

Des de llavors fins a la vaga general de divendres han passat moltes coses. Han estat dies de manifestacions pacífiques, que responen legítimament a una sentència-venjança, i la gent ha caminat hores i dies en Marxes per la Llibertat exemplars. Paral·lelament, els radicals vandàlics –amb l’ajuda de policies infiltrats i de simpàtics incendiaris professionals vinguts d’arreu–, han arrencat mobiliari urbà, malmès aparadors, cremat cotxes i fet barricades i fogueres al passeig de Gràcia, a la Gran Via, a la rambla de Catalunya... així com en altres ciutats catalanes. Mentrestant, la ministra Celaá insistia que són les manifestacions independentistes les que han provocat la violència feixista dels grups ultres: quina irresponsabilitat.

De nit, ja de matinada, el president Torra va sortir a TV3 per condemnar la violència, i ho va fer amb la boca petita, cosa que amb tota la raó li han tirat en cara els uns i els altres; i a sobre va i diu al Parlament: “Ho tornarem a fer”, com si fos un nen enfadat. També, com era d’esperar, els partits amics del 155 l'han tornat a exigir: saben que no soluciona res, però els és ben igual. Vivim al segle XXI però ells segueixen al segle XX i a la guerra de trinxeres.

Sort d’Ada Colau. En un missatge penjat a les xarxes, Colau va parlar clar. Ha dit prou: " Time’s up!" Ha dit que prou conflicte i prou dir no al diàleg. Ha dit que prou de testosterona i que “necessitem enormes dosis de feminisme” per solucionar aquest conflicte. I té tota la raó.

Només sortirem d’aquest atzucac si feminitzem el conflicte. Si apel·lem al diàleg no optatiu sinó obligatori. Si exigim a la classe política que exerceixi l’empatia i demostri la voluntat d’entendre l’altre. Si l’obliguem a deixar de privilegiar la testosterona al cervell. Urgeix que els valors del feminisme siguin no només els protagonistes de les protestes –pacífiques sempre–, sinó també el camí cap a les solucions. Ciutadans/ciutadanes, per començar a canviar de paradigma: què tal com a mediadora Ada Colau?

Més continguts de