El límit de l’expansió

A partir d’ara el conjunt espanyol passarà a créixer més de pressa que Catalunya

MIQUEL PUIG
MIQUEL PUIG Economista

Un error molt freqüent de l’economia popular consisteix a raonar que cal que creixi el PIB perquè es creï ocupació. Es tracta d’un raonament tan absurd com seria pensar que cal que un vehicle faci quilòmetres perquè consumeixi benzina.

En realitat, la relació és la inversa. El vehicle fa quilòmetres a còpia de consumir benzina i el PIB creix a còpia de treballar més. Des que es va iniciar la recuperació, el 2014, celebrem que el PIB espanyol creixi més que el dels països de l’entorn, però si ho fa és per la senzilla raó que Espanya ha pogut posar a treballar més aturats que ells (perquè en tenia més).

Més precisament, el vehicle fa més quilòmetres o bé perquè consumeix més benzina o bé perquè la consumeix millor (de manera més eficient), i el PIB creix o bé perquè treballem més (augmenta l’ocupació) o bé perquè treballem millor (augmenta la productivitat). Però en el nostre cas, creixem sobretot perquè treballem més. Per exemple, és cert que el PIB espanyol ha crescut més de pressa que l’holandès; concretament, el primer ho ha fet en un 15% i el segon en un 13%. Ara bé, el 15% espanyol es divideix en un 12% a còpia de treballar més i en un 3% a còpia de treballar millor, mentre que el 13% holandès es divideix en un 4% a còpia de treballar més i en un 9% a còpia de treballar millor. Com diria un castís, créixer a còpia de treballar més no té gràcia, el que en té és fer-ho a còpia de treballar millor, i en això els holandesos ens passen la mà per la cara.

Com que si estem creixent molt és perquè estem posant a treballar molts aturats, seguirem creixent molt mentre ens en quedin, de la mateixa manera que el vehicle seguirà fent quilòmetres mentre li quedi benzina.

Quanta benzina li queda a la recuperació catalana?

És inevitable que el creixement del PIB català s’alenteixi molt, molt ràpidament

En els últims cinc anys aquí s’han creat 420.000 llocs de treball, o sigui uns 84.000 cada any. A aquest ritme, en tres anys crearíem 252.000 llocs de treball i la taxa d’atur se situaria per sota del 5%, que vindria a ser la plena ocupació. Així, doncs, una anàlisi superficial de les xifres ens portaria a concloure que l’expansió actual podria durar fins a finals del 2021, moment a partir del qual el PIB només podria seguir creixent o a còpia de més productivitat (un 3% per quinquenni) o a còpia d’atreure immigrants.

Dissortadament, una anàlisi una mica més acurada de les xifres ens indica que l’expansió no pot durar tant. Efectivament, dels 84.000 llocs de treball que hem estat creant cada any, el 80% (!) eren titulats superiors, el 16% eren titulats de grau mitjà de formació professional, només un 4% eren batxillers i no se n’ha creat cap per al personal que té menys de les titulacions anteriors. Ara bé, dels 432.000 aturats que encara ens queden, la meitat tenen com a màxim l’ESO.

Així, si seguíssim creixent com ho estem fent, abans d’un any se’ns hauran acabat els titulats superiors, i en mig any més (a finals del 2019) se’ns hauran acabat també els graduats mitjans de FP i els batxillers.

És per aquest motiu que tants empresaris catalans ja estan desesperats buscant personal qualificat, és per aquest motiu que el PIB català ja està donant mostres d’alentiment i és per aquest motiu que és inevitable que el creixement del PIB català s’alenteixi molt, molt ràpidament. L’expansió està finalitzant per falta de benzina.

¿Podríem seguir creixent de manera vigorosa a còpia de productivitat (com els holandesos)? Fins ara no ho hem fet mai, i per fer-ho caldria canviar el model productiu: menys abandonament escolar prematur, més reciclatge d’aturats, més recerca i desenvolupament, infraestructures més sensates, salaris més alts... Si ens hi poséssim ho aconseguiríem, però ens hi hauríem de posar, i els resultats no serien immediats. ¿Podríem seguir creixent a còpia d’immigració? Sí, però amb dues limitacions. Primera, que ho faríem sense eliminar el nostre atur; segona, que la major part dels immigrants disponibles tenen poca formació, i, per tant, ens ajuden poc a augmentar la productivitat.

Dues conclusions ràpides:

Primera: la meitat del nostre atur té com a màxim l’ESO, i el que els nostres empresaris i la nostra societat necessita és personal més qualificat. Formar i reciclar aquesta gent ha de ser la nostra prioritat econòmica número u, per sobre de les habituals: l’eix mediterrani, l’aeroport, el turisme, etc.

Segona: fins ara Catalunya ha estat creixent més de pressa que la mitjana espanyola, la qual cosa ha estat utilitzada per argumentar que el Procés ha estat innocu. A partir d’ara el conjunt espanyol passarà a créixer més de pressa perquè allà encara queda força benzina (hi ha més atur i l’ocupació que s’hi crea no és tan exigent en matèria de formació). El lector queda advertit que aquest 'sorpasso' no tindrà res a veure amb el Procés.

Més continguts de