CRÍTICA TV

Évole, sexe i 'reggaeton'

Més temps d’educació sexual i més formació en valors que no pas en profilaxi

Diumenge, Jordi Évole va portar el 'Salvados' fins al punt de trobada d’un grup d’amics adolescents. Amb permís de l’equip de realització i el seu acurat pla seqüència inicial, va ser un programa senzill però molt efectiu. El periodista va conversar amb tots ells bàsicament de sexualitat, però també de la seva manera de relacionar-se i afrontar les preocupacions.

Els adolescents en general són el grup que, davant d’una càmera, tenen més clar quina imatge volen donar d’ells mateixos. Són hàbils construint el seu personatge i mostrant-lo amb una naturalitat admirable, encara que, en alguns aspectes, el que expressin pugui diferir del que senten o pensen. Tenen claríssim quin és el relat que s’espera d’ells. No és que no diguin la veritat o pretenguin enganyar, però sovint no detecten o reconeixen certes contradiccions.

‘Sexo, la mala educación’ demana gairebé veure’l dues vegades per analitzar els plantejaments d’alguns adolescents. La majoria de les noies, per exemple, van admetre una gran frustració per l’actitud i l’agressivitat de les seves parelles sexuals, heretada sobretot del porno. Lògicament, demanaven més atenció, més plaer, més romanticisme i més diàleg. Però en canvi deien que no els importa tenir sexe en un lavabo del McDonald's o al carrer. Tenen clar on s’acaba el consens i on comença la violació, coneixen la importància del dret a dir no, però després admeten la seva resignació. Són perillosament dòcils amb allò que rebutgen. Reivindiquen la seva autosuficiència però demanen més temps d’educació sexual i més formació en valors que no pas en profilaxi.

Reivindiquen més temps d’educació sexual i més formació en valors que no pas en profilaxi

En el 'Salvados', més enllà de l’interès real que va tenir saber com viuen la sexualitat, quina decepció experimenten al seu voltant, quines pressions socials noten i com influeix el grup en el seu comportament individual, la part més diferent i innovadora va ser l’estona en què Jordi Évole va fer evidents aquestes contradiccions. Per exemple quan els diu que no els reconeix en la manera com es mostren a Instagram. Confronta el seu feminisme amb la sexualització i cosificació que exhibeixen, la seva capacitat de reflexió en contrast amb la superficialitat de les fotografies, els seus valors reals amb la frivolitat que transmeten a les xarxes. I aquí és on el 'Salvados' va saber tocar el moll de l’os i estimular l’espectador a reflexionar.

En una era en què la televisió intenta captar ferotgement el públic adolescent a base d’oferir continguts que imiten el seu relat i el seu llenguatge, que es limiten a reproduir el seu discurs vital reduint-lo a uns estereotips molt elementals, el 'Salvados' va saber confrontar (potser ho hauria pogut fer més i tot) el discurs adolescent amb l’adult (i viceversa). Va intentar oferir un mirall per estimular una interacció útil, bàsica per madurar, que és l’important.

Més continguts de