Els notaris de l’1-O
Crítica de teleL’impecable '30 minuts' de diumenge va ser el més vist en 34 anys d'història del programa. Gairebé un milió d'espectadors i una quota del 31,5%. ‘Marcats per l’1-O', amb un títol que inicialment podia semblar tòpic o fàcil, sabia anar una mica més enllà de revisitar l’impacte dolorós de les càrregues. Un any més tard, analitzava la dimensió del referèndum de l’1 d’Octubre. Per una banda, en recollia la vessant emocional, que és indissociable dels esdeveniments. Persones que van defensar urnes i col·legis, gent que va rebre les agressions dels policies, organitzadors que es convertien en la part del reportatge que feia reviure a l'audiència el trasbals d'aquella jornada. Ens retornaven la ràbia i les llàgrimes inevitables que generen les imatges. Aquesta capacitat de remoure els sentiments reforçava el títol: no només estan marcats per l’1-O aquells testimonis que apareixen en el reportatge sinó també els espectadors en la mesura que se sentien commoguts. El programa comptava també amb les declaracions de Carles Puigdemont, testimoni imprescindible a nivell periodístic en tant que autoritat política principal en aquell referèndum.
El '30 minuts', però, no es podia quedar en aquest nivell de relat. Per tant, el reportatge incloïa entrevistes amb l’exministre José Manuel García-Margallo i un portaveu d’un sindicat de la policia com a elements de contrapès per argumentar l’estratègia del govern del PP i les càrregues policials.
Però segurament la perspectiva més rellevant per interpretar les seqüeles i conseqüències de l’1-O provenia de les declaracions dels corresponsals i periodistes de mitjans internacionals que cobrien els fets. Professionals de la BBC, 'La Repubblica', TF1, France2 i Mediaset Itàlia oferien l’anàlisi d’aquell esdeveniment. La seva distància envers el conflicte proporcionava una valoració més asèptica, igual que la del responsable de Human Rights Watch avaluant la violència exercida en alguns col·legis. Tots ells actuaven, en certa manera, de notaris del referèndum. Gràcies a ells, ‘Marcats per l’1-O’ oferia, a nivell televisiu, una lectura important dels fets: les imatges de violència, l’agressivitat i contundència de la policia espanyola contra la gent que volia votar van suposar, aleshores i ara, un element simplificador per explicar el conflicte Catalunya-Espanya. De cara a l’opinió internacional, el valor simbòlic d’aquelles escenes, permetia exemplificar qüestions de fons més complexes de manera senzilla. El periodista de la BBC es preguntava: “¿Va ser essencial aquest moment per canviar la visió de la gent de Catalunya? Haurà de passar temps per saber-ho”. Certament, serà interessant, d’aquí deu anys, parlar amb els mateixos testimonis per avaluar les cicatrius i la dimensió de l’1-O. Ara bé, el rècord històric d'audiència del '30 minuts' és un altre indicatiu més immediat de la marca, el trastorn i el sacseig emocional que ens ha deixat aquell dia.
