Xavier Vilajoana: "El soci del Barça és llest perquè sap que està en risc"

BarcelonaXavier Vilajoana (Barcelona, 1973) torna a aspirar a la presidència del Barça. Enginyer industrial i vinculat al món de la construcció, és l’únic dels precandidats que pot presumir d’haver estat a La Masia, haver estat capità del futbol sala blaugrana i, un cop penjades les botes, haver estat vinculat al club en comissions i a la directiva de Josep Maria Bartomeu.

Jugador i directiu. Creu que aquest és el seu principal aval?

— És un d’ells, per descomptat. Sempre he dit que per liderar les institucions cal conèixer-les des de dins. El món del futbol és un transatlàntic, avui en dia. Et menja, t’absorbeix... i tenir coneixement i experiència és clau. El Barça té departaments que s’han de gestionar professionalment, però el Barça no és una empresa com a tal. I qui vulgui dirigir-ho com una multinacional estarà equivocat, perquè li faltaran moltes coses. Penso que no hi ha gaires perfils com el meu i que puc ser un actiu molt important per al Barça.

Això de la multinacional ho diu per algú en concret?

— No, no... Però és un comentari que sovint es diu. Que "això és com una empresa". I sí, s’ha de gestionar professionalment, però hi ha components emocionals de socis, d’aficionats... de persones en general. S’ha de tenir en compte. A més de la responsabilitat institucional del Barça dintre del país.

Li pregunto al revés: ¿li pot restar que li recordin que vostè va ser directiu de l’època de Bartomeu?

— La gent em pot encasellar, però la realitat és que he estat amb els tres últims presidents. I no els coneixia, a cap d’ells, quan em van trucar per demanar-me que servís el club. Però a mi ja em va bé que reconeguin la meva tasca. Era directiu responsable del futbol formatiu, dels nois sortits de La Masia que ara estan rendint. Segurament, molta gent s’ha sorprès. Però jo no, tenia claríssim el seu potencial. També el del futbol femení.

Ja va intentar ser president el 2021, però no va passar el tall de les firmes. Com ho recorda?

— Va ser un moment molt complicat, en plena pandèmia, amb la junta que havia dimitit. La meva situació i la del club eren complicades. No vaig poder posar en valor la meva feina realitzada perquè els resultats no es veien.

I de cara a la següent recollida de firmes, ho té tot a punt?

— Afortunadament, ja tinc experiència en aquest sentit. I sí, ho tenim bastant controlat, en el sentit que sabem com fer-ho perfectament.

A diferència del 2021, tinc la sensació que el soci està poc mobilitzat, que no pensa en eleccions o en una necessitat de canvi.

— Jo penso que és el moment que la gent es mobilitzi. A més, malauradament, en aquests últims 4 anys no se li ha donat veu al soci. I no em refereixo només a les assemblees. Penso que el soci ha de tenir una participació molt més activa.

Però, històricament, el soci del Barça sempre ha estat conservador. Potser estic equivocat, però el veig passiu en aquestes eleccions.

— Porto molts mesos escoltant-los, parlant amb ells, sigui físicament o telemàticament. I no tinc aquesta sensació, sincerament. Al contrari, estan molt receptius amb la idea d’un Barça més ben gestionat en tots els sentits. El que passa és que a la gent li costa manifestar-se mentre no hi ha eleccions. Ara serà el moment.

Però Laporta es presenta amb almenys dues lligues guanyades, una Copa, dues Supercopes, alguna golejada contra el Madrid...

— Els resultats són importants, però el soci és molt llest. Sap perfectament els riscos que es corren si només prens decisions basant-te en si la pilota entra o no.

Títols a banda, ¿destacaria alguna cosa positiva del mandat de Laporta?

— És evident que la contractació de Hansi Flick va ser un encert. No sé si buscat o no, però un encert. A banda d’això... poca cosa més. Les seccions han estat abandonades fins ara, que s’acosten eleccions. Del femení no ha potenciat res, ja s’ho va trobar fet. Al contrari, hi ha jugadores que han de marxar perquè no se les pot renovar per un tema de fair play. Els ingressos segueixen estancats i tenim un deute de 4.000 milions que, a aquest ritme, trigarem cent anys a tornar.

Laporta parla de la seva aposta pel planter, però vostè reivindica que és el llegat que va deixar la junta anterior.

— No va ser la junta anterior, vaig ser jo. L’aposta del planter ha de ser real i honesta. Sempre has de mirar primer a baix, no només quan t’has quedat sense opcions o sense diners per fitxar. No entenc que la inversió en La Masia s’hagi reduït un 40%. Això no és apostar pel planter. I s’ha de tenir en compte que els resultats no són immediats. Així que, si no hi donem un tomb, no tornarem a tenir formades ni jugadors tan ben preparats per al primer equip.

Avui, del planter, brilla amb nom propi Lamine Yamal. Què n’opina de com se l’està gestionant?

— Penso que amb els jugadors de casa, que has vist créixer i que es consoliden, la responsabilitat no s’acaba quan signen el primer gran contracte. Els has de seguir acompanyant. Sigui amb Lamine o amb qualsevol altre. Fer-se adult, madurar i seguir creixent va més enllà de complir 18 anys.

Creu que no s’ha fet amb ell?

— Ho desconec, perquè no estic dintre. Simplement, defenso que la formació no s’acaba amb el debut al primer equip. Això ho tinc claríssim.

Vostè l’hauria renovat i convertit en el més ben pagat de la plantilla?

— Desconec com van anar les negociacions, però tinc clar que si ets el més ben pagat també estàs obligat a demostrar-ho. Penso que els premis, les remuneracions, etcètera, cadascú se'ls ha de guanyar. Tots sabem que Lamine té un potencial enorme, però s’ha d’anar demostrant.

Fa unes setmanes Víctor Font va presentar un moviment transversal que pretenia aglutinar tota l’oposició. No ha valorat formar-ne part?

— Ara mateix no ho valoro. Jo no vaig contra ningú i crec que el soci vol projectes pensant en positiu. He iniciat un camí molt convençut i el faré arribar fins al final.

Acabo preguntant per Messi. Creu que serà decisiu en aquesta campanya?

— Penso que cap president s’ha d’adjudicar o atribuir actius que són de tots els socis i sòcies del club. Si ell ho vol? Que ho faci i digui el que vulgui. S’ha guanyat la llibertat de decidir i opinar en qualsevol moment. Però jo crec que no sortirà.