De Niça a... Barcelona

Posem-nos en la pell de qualsevol persona que gaudia de la festa nacional francesa del 14 de juliol quan de cop i volta va succeir l’atemptat terrorista a Niça. Ara traslladem-nos mentalment cap a una altra ciutat mediterrània que té tots els números (desitjo de tot cor que no, que no passi mai, però admetem que és una probabilitat) de patir algun dia un atemptat terrorista de l’islamisme jihadista. Aquesta ciutat de la Mediterrània és la capital de Catalunya, Barcelona.

Pensem per un moment que un islamista jihadista fa una carnisseria mentre una munió de turistes passegen amunt i avall de la Rambla de Barcelona. O que un fanàtic jihadista amb una arma de foc dispara trets o apunyala amb un ganivet gent al bell mig de la plaça de Catalunya, als voltants de la catedral, a la basílica de la Sagrada Família, a la Casa Batlló o la Pedrera. O recordem (no cal imaginar-s’ho gaire perquè van estar a punt de ser fets reals) que a Barcelona no s’hagués arribat a aturar l’atemptat del metro el 19 de gener del 2008.

Força gent ho desconeix, o bé se n’ha oblidat, però la capital catalana va estar a punt de patir un cruent atemptat jihadista, finalment frustrat, a començaments de l’any 2008. Fa temps que Barcelona està en el punt de mira del jihadisme. ¿Algú creu que no pot ser víctima dels efectes devastadors d’aquesta ideologia totalitària? Malauradament, ens pot succeir el mateix que ja va passar a Nova York l’11 de setembre del 2001 a les Torres Bessones; a Madrid l’11 de març del 2004 a l’estació d’Atocha; a Londres el 7 de juliol del 2005 al metro i l’autobús; a París el 7-9 de gener del 2015 al setmanari Charlie Hebdo i en un supermercat kosher, i el 13 de novembre a la sala Bataclan, i a Niça el 14 de juliol del 2016 al passeig Marítim. I ja és hora que ens adonem que Jerusalem, Tel Aviv i altres ciutats israelianes pateixen primer el terrorisme que acaba després passant arreu del món, com ara el precedent que un camió o un autobús envesteixi una multitud i provoqui víctimes mortals i nombrosos ferits.

Per tant, en la previsió de nous atacs també hi ha Barcelona. Per què? Perquè Barcelona hagi entrat en una guerra? Perquè Catalunya hagi tingut colònies en el passat? Perquè a Nou Barris o al Raval hi hagi més desigualtat social i pobresa que a la resta de barris de la ciutat? En altres paraules, ¿les guerres, el passat colonial o la pobresa són les causes directes de l’atemptat sagnant a Niça? La resposta és, rotundament, no. El que fem bé o malament a Occident no és la causa del terrorisme jihadista.

¿Oi que no cerquem la causa de la violència masclista en el que ha fet bé o malament una dona? ¿Oi que no busquem la causa de la violència homòfoba en el que fa bé o malament una dona lesbiana, un home gai o una persona transsexual? Doncs amb la violència jihadista cal aplicar els mateixos paràmetres. Per saber per què es produeix la violència de gènere cal estudiar molt bé com el sexisme, el patriarcat i la misogínia actuen fins a arribar al límit de la violència contra les dones. Doncs per saber per què i com es produeix la violència jihadista, sigui a Niça o algun dia a Barcelona, cal estudiar molt bé com actua la radicalització ideològica i quins són els seus prejudicis contra els infidels (antioccidentalisme, antisemitisme i antiamericanisme) i els heretges (musulmans no integristes).

Com es radicalitza els jihadistes? Abans d’Al-Qaida es fanatitzaven dins d’aquelles mesquites, oratoris musulmans i centres islàmics que tenien imams o líders radicals. En el moment actual de l’Estat Islàmic la radicalització es produeix mitjançant les xarxes socials, sigui YouTube, Facebook, Twitter, WhatsApp, Telegram, webs i altres fonts d’internet. Per tant, en cap cas són llops solitaris sinó més aviat terroristes jihadistes individuals, és a dir, cometen els atemptats tot sols però prèviament han tingut connexions virtuals. No els cal l’empara organitzativa de l’Estat Islàmic; només la seva legitimació política.

Arribats aquí, cal afegir que qualsevol potencial jihadista podria triar Barcelona. I per què? Doncs perquè és una de les deu ciutats més turístiques del món i, per tant, té fortes aglomeracions. Però encara més rellevant per a l’islamisme jihadista, pel fort efecte mediàtic que tindria, més fort que a Niça. És l’impacte social de la marca BCN el que faria triar Barcelona i no pas la pobresa, les guerres o les colònies. La culpa no és ni d’Occident ni de l’islam; només de l’islamisme jihadista.

Més continguts de