Novetat, moderació i centrisme

El centre com a manera de dissimular opcions conservadores en l’àmbit social és una hipocresia

Des de fa un cert temps hi ha debats vius i continuats entre “vella” i “nova” política. Alguns diuen que aquesta dicotomia hauria de passar per davant del debat entre dreta i esquerra, és a dir, entre conservadorisme i progressisme. Crec que s’equivoquen. Deixar-se arrossegar per aquest pendent portaria a deixar de banda el problema més important que tenen ara les nostres societats: l’espectacular i continuat creixement de les desigualtats econòmiques. Discutir sobre vell o nou no és el més important; discutir entre propostes conservadores i progressistes és el fonamental. També és important revisar radicalisme i moderació, però sense confondre moderació amb centrisme, que és un perill important que després explicaré.

És evident que el nostre sistema polític necessita una forta revisió, ja que, després d’haver estat molt útil durant dècades, no ha evolucionat, s’ha degradat i no està adaptat a les noves necessitats. És molt bo que surtin impulsos renovadors, que cal seguir i, fins i tot, animar. Però la raó principal d’aquesta necessitat no és que algunes institucions siguin velles, sinó la seva incapacitat per resoldre els problemes reals de la gent. Les propostes no s’han de valorar en funció de si són noves o velles; s’ha de mirar si són útils o no; si proposen solucions i tenen capacitat per portar-les a terme. Hi ha eines velles que cal llençar, i d’altres que, esmolades, segueixen sent molt útils; hi ha eines noves que són molt millors, però d’altres que generen molts dubtes sobre la seva eficàcia...

Centrisme no és moderació. Vull fer uns comentaris sobre la confusió que he avançat. Sempre m’ha provocat una certa incomoditat el concepte de “centre polític”. Si ser de centre significa rebutjar els radicalismes extrems, estar contra la violència de tot tipus, tenir actituds moderades i pensar que en les nostres societats europees la política exigeix sempre negociació i pactes, benvingut sigui el centre. Crec que una immensa majoria de ciutadans seríem de centre. Però si, com passa sovint, el centre significa situar-se en un espai confús a l’hora de resoldre les contradiccions entre els interessos personals i els col·lectius, entre la llibertat i justícia social, penso que és una manera de fugir d’estudi, i de contribuir a mantenir l’ statu quo actual. Crec que és important la moderació en les formes de fer política, però crec que aquesta moderació no pot portar a “no ser ni de dretes ni d’esquerres”, com si ja es tractés d’un tema del passat. Està més viu que mai...

El nostre sistema polític necessita una forta revisió: s’ha degradat i no està adaptat a les noves necessitats

La llibertat és un dels béns més preuats per a les persones, però la vida en societat i el benestar col·lectiu exigeixen posar límits a la llibertat personal. La igualtat entesa en un sentit matemàtic no és un objectiu realista; però la igualtat de drets, la igualtat d’oportunitats, la igualtat d’accés a béns i serveis públics i la reducció de les desigualtats econòmiques ha de ser l’objectiu de la política, i més ara, quan el poder financer està intentant a nivell global passar per sobre de les sobiranies polítiques. Conservadorisme significa posar la llibertat individual per davant de la justícia social; progressisme significa acceptar que per reduir les desigualtats es puguin posar límits a la llibertat individual. El centre com a contraposició als radicalismes és una bona cosa; però el centre com a manera de dissimular opcions conservadores en l’àmbit social m’ha semblat sempre una hipocresia.

Esquerres. L’esquerra va ser durant molts anys socialista, democràtica i moderada, i va fer una feina extraordinària a tot Europa; però a partir d’un moment va convertir-se en el “centreesquerra” i es va acomodar massa a una societat dominada per idees ultraliberals. Alhora, molts partits de dreta van adoptar l’etiqueta de “centredreta” i van amagar, amb aquesta transformació, la defensa de les mateixes posicions dretanes. Aquest doble moviment cap al centre explica molt de la història europea dels darrers trenta anys, ja que es va confondre la forma amb el fons. Trobem també situacions de confusió en el nostre debat sobre la nova i la vella política.

Les esquerres han de continuar amb la moderació centrista en les formes, però han de recuperar i modernitzar els vells objectius socialdemòcrates en la lluita contra la desigualtat. Això es pot fer reformant vells espais o creant-ne de nous. Si no es fa el primer, passa el segon...