Oriol Junqueras

És eurodiputat per ERC, regidor al seu opble, Sant Vicenç dels Horts, i casolà, encara que no té mai temps de ser a casa Em llevaré d'hora tot i ser dissabte. Haig d'esporgar una olivera i un ametller abans d'esmorzar. Tinc uns quants arbres fruiters, i la meva vida a Brussel·les no em permet cuidar-los tant com voldria. Després esmorzaré pa amb tomàquet amb embotit i cap a Barcelona. Sovint vaig tan escopetejat que no esmorzo, però avui ho intentaré. Aniré a la seu d'Esquerra Republicana en un acte per fer-me militant. És un moment en què l'independentisme sociològic creix, i hem de donar una empenta al independentisme polític. Sóc independentista des que tinc memòria i ara és el moment d'ajudar. A quarts de dotze comença l'acte i hauré de fer un discurs breu que adaptaré en funció de les circumstàncies. Espero acabar prou d'hora per tornar a dinar a casa. De fet, m'hi esperen. Tinc ganes de passar temps amb ells, jo sóc un home molt casolà, de remenar la llenya al foc, i no tinc gaire temps de fer-ho. També miraré de llegir una mica amb la meva parella. Compartim un llibre, Incerta glòria de Joan Sales, que anem llegint en veu alta. És un clàssic.

A la tarda em tocarà anar a Vic. En unes jornades que han organitzat per preparar les municipals. Hi faig una xerrada i em quedaré a sopar amb els militants. Fa anys que faig xerrades, un dia ho vaig comptar i en dec portar unes 1.500. Són moltes, però ho faig perquè m'agrada i perquè crec que s'ha de parlar amb la gent i anar on et demanin.