Paraules que cremen, paraules que curen
TORNO DE VACANCES, però no hi ha hagut dia d’aquest estiu de distopia que no hagi pensat què hauria escrit. Trump i els tirotejos massius, Trump volent comprar Groenlàndia, els tambors de recessió, Bolsonaro i la crema de l’Amazònia, Salvini i l’ Open Arms, Calvo i el seu “No tenen permís per rescatar”, Johnson tancant la Cambra dels Comuns, l’alcaldessa Colau en silenci mentre a la delinqüència real dels carrers de Barcelona s’hi afegeix la que inflen partits i mitjans, els dies de vagues de cada estiu al Prat (¿alguna cosa a dir, senyors Lucena, Duran i Lleida, Hereu?), les morts sentides... Esclar que, fa 80 anys, l’estiu es va resumir amb la paraula guerra. Ahir el president alemany va dir: “M’agenollo davant de les víctimes poloneses de la tirania alemanya i demano perdó”. Hi ha paraules que valen tot un estiu.
