¿Permís penitenciari o presó provisional?

El 14 d’octubre se celebrarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la vista sobre la qüestió prejudicial relativa a l’abast de la immunitat d’Oriol Junqueras, que el Tribunal Suprem (TS) va elevar al tribunal europeu després que la Junta Electoral Central (JEC) proclamés Junqueras diputat electe.

El Suprem, en el fonament de dret primer de la interlocutòria en la qual planteja la qüestió -“precisió de l’incident on se suscita la qüestió”-, pretén reduir el seu abast a la “concessió o denegació d’un permís penitenciari a un acusat per delictes greus i en situació de presó provisional per risc de fuga”. Aquest plantejament de la qüestió, continua dient el TS, “no incideix en les condicions d’adopció de la situació de presó preventiva que afecta el Sr. Junqueras, matèria en la qual aquest òrgan jurisdiccional no té cap dubte sobre la seva procedència”.

Per tant, el TS pretén que el TJUE es pronunciï exclusivament sobre si va ser ajustada a dret o no la denegació del permís penitenciariper acudir a la JEC a prometre o jurar la Constitució. Pretén, doncs, que el TJUE deixi fora de la seva resposta si va ser ajustat a dret o no el manteniment de la situació de presó provisional d’Oriol Junqueras després de ser proclamat diputat europeu electe.

La pretensió del TS no és innocent. L’abast de la decisió del TJUE és completament diferent si es redueix a la juridicitat del permís penitenciari que si s’estén a la juridicitat de la presó provisional d’Oriol Junqueras després de la seva elecció com a diputat europeu.

En el cas que s’acceptés el plantejament del TS, la decisió del TJUE podria arribar, com a màxim, a considerar que el TS hauria d’haver concedit el permís penitenciari, permís que hauria de fer-se efectiu un cop el TJUE prengués aquesta decisió. De cara a aquest supòsit, el TS formula una sèrie de preguntes a la part final de la interlocutòria sobre l’abast de la immunitat d’Oriol Junqueras tenint en compte les circumstàncies processals del cas: el judici oral ha acabat i ha quedat vist per a sentència. Però exclou que s’hagi pogut produir una vulneració de drets fonamentals.

Per contra, si el TJUE entengués que, després de la proclamació d’Oriol Junqueras com a diputat electe, no podia allargar-se la seva situació de presó provisional sinó que hauria d’haver estat posat en llibertat, no només no tindria sentit la qüestió del permís penitenciari, sinó que, a més, el TS hauria vulnerat, com a mínim, els drets fonamentals a la llibertat personal, al sufragi passiu i a la presumpció d’innocència d’Oriol Junqueras, reconeguts als articles 17, 23 i 24 respectivament de la Constitució.

En aquest cas, des del 26 de maig Oriol Junqueras hauria estat privat de llibertat il·legalment, i aquesta privació de llibertat il·legal li hauria impedit exercir la funció representativa per a la qual va ser elegit; tot això sense sentència judicial ferma que el privés de l’exercici d’aquest dret fonamental, amb la qual cosa s’hauria vulnerat la seva presumpció d’innocència.

Les conseqüències d’una opció o de l’altra salten a la vista. El retret que el TJUE li faria al Suprem seria d’un abast completament diferent en cada cas. En un cas el TS no hauria vulnerat drets fonamentals d’Oriol Junqueras i en l’altre sí.

Però les conseqüències que el TJUE opti per una opció o l’altra no s’acaben aquí. Si es tracta de la denegació d’un permís penitenciari, la decisió del TJUE no afectaria prima facie la situació jurídica de Carles Puigdemont i Toni Comín, que no estan en presó provisional. Per contra, si és la presó provisional la que és incompatible amb la proclamació com a diputat electe per part de la JEC, la decisió del TJUE afectaria per igual els tres diputats electes. Si no es pot mantenir la presó provisional del diputat electe, que li impedia acudir a la JEC per prometre o jurar la Constitució, tampoc es pot acordar, amb la mateixa finalitat, la presó dels que no hi són.

Tot això és el que estarà en joc en la vista del dia 14 i en la decisió que després adopti el TJUE. Insisteixo en el que vaig dir en un article anterior: després de la investidura del president del govern espanyol, la decisió del TJUE és l’acte més rellevant en el panorama polític que s’acosta.

Més continguts de