Què hi ha darrere la decisió de l’empresonament del Govern?
La interlocutòria de la magistrada Carmen Lamela en què justifica l’empresonament de mig Govern no només és una barrabassada jurídica segons catedràtics com Javier Pérez Royo, sinó que a més està envoltada d’irregularitats processals. Segons ha pogut saber l’ARA, la jutge podria no haver dit la veritat en la interlocutòria quan va afirmar que no havia tingut coneixement fins al moment de les declaracions dels acusats del fet que les defenses havien demanat un ajornament per poder preparar millor la seva resposta. Un ajornament que, per cert, sí que va admetre el jutge del Tribunal Suprem.
L’ARA ha tingut accés al document que demostra que Lamela va donar curs a la petició de les defenses i va demanar a la fiscalia que es pronunciés el mateix dia 2, quan va decidir empresonar els membres del Govern i Santi Vila. No queda clar si ho va fer abans o després de la interlocutòria en què va dictar presó. L’única cosa clara és que ara aquesta providència no té cap efecte, ja que els acusats estan empresonats. Tot apunta, doncs, que la decisió d’enviar-los a la presó estava presa amb anterioritat i amb una finalitat política.
Aquests fets ara podran ser utilitzats per Puigdemont i els quatre consellers que queden a Brussel·les per adduir indefensió davant l’ordre internacional de detenció i empresonament dictada per Lamela. Els seus advocats podran argumentar davant de la justícia belga que l’Audiència Nacional espanyola, a diferència del Tribunal Suprem, no va garantir una defensa justa als membres del Govern empresonats perquè no va atendre la petició d’ajornament. El recurs de les defenses contra l’ingrés a la presó haurà de posar l’accent en la falta de garanties.
I això per no parlar de la interlocutòria en si, que acusa els independentistes d’un suposat complot que deu ser el més públic de la història, ja que formava part d’un programa electoral i dels estatuts de partits i entitats socials. Mai ningú va amagar que l’objectiu polític de la majoria parlamentària era assolir la independència per mitjans pacífics i democràtics. La jutge ignora aquesta segona part i força els fets per fer veure que en el moviment independentista hi ha hagut violència per poder aplicar així el delicte de rebel·lió. Ara les decisions les haurà de prendre la justícia belga.
