Què volen les minories nacionals? (1930)
La tria de J. M. Casasús[...]
El 7 de març del 1929, el Consell de la Societat de Nacions (S.N.) encarregà al seu ponent en qüestions de minories, Adatxi, representant del Japó, que preparés una memòria sobre l’estat de la qüestió en general, assistit pels representants d’Anglaterra i d’Espanya, Chamberlain i Quiñones de León, [...] Els membres del Comitè Executiu de la Unió de Minories Nacionals Europees, que es trobaven llavors a Ginebra, foren del parer que la nostra Unió acudís a la informació oberta al Secretariat de la S.N. i lliurés a Adatxi un memoràndum que resumís el parer i els desiderata mínims i generals de les Minories. [...] L’entesa directa entre la Minoria i l’Estat és el mitjà més escaient i més apropiat -vers el qual, per altra banda, tendeixen tots els esforços de les minories- per a resoldre llurs problemes. [...] Encoratja constatar que la idea de l’entesa directa ha progressat en la pràctica i que en certs Estats, les minories poden assenyalar-se alguns èxits quant a la realització de llurs aspiracions, tendint a resoldre aquestes qüestions directament amb llurs Estats. Això és cert per a Letònia i, sobretot, per a Estònia. En aquest darrer país, després de les negociacions entre govern i minories [...] s’ha pogut arribar a la creació d’una llei que pot servir de prototipus a d’altres Estats. Aquesta llei atorga a les minories una ampla autonomia cultural i els dóna la possibilitat de resoldre i de dirigir per si soles llurs afers culturals, essencialment en el terreny escolar. [...] Aquests, però, només són casos isolats, car la majoria dels altres Estats practicaven una política oposada. En certa manera, cal atribuir al descabdellament històric de certs pobles la responsabilitat de la incomprensió existent quant a la necessitat de resoldre, entre ells, uns problemes que, de generacions ençà, constitueixen motius d’antagonisme suscitats, precisament, per la vida comuna dins el marc d’un mateix Estat. Doncs bé: la S.N. és cridada a exercir en aquest terreny una elevada i important missió. Posant a la balança tot el pes de la seva autoritat moral, la S.N. pot indicar i fressar els camins susceptibles d’apropar i de reconciliar els pobles i els Estats. […] El Memoràndum fou lliurat al ministre Adatxi el 27 d’abril. [...] EI mateix dia li vaig exposar, de paraula, els punts essencials del text. Vaig insistir sobretot en la bona voluntat de les Minories per arribar a solucions pacífiques. [...] Ni Chamberlain, ni menys Quiñones de León, eren cap garantia per a la sort de les Minories. [...] Poquíssimes coses ha realitzat la S. N. de les que aleshores demanaven les Minories. Per això mateix, avui encara, aquell document -dins la considerable i creixent bibliografia de la qüestió minoritària-és el que, en forma més concisa, reflecteix el pensament i els objectius del moviment europeu de les Minories Nacionals.
