RAONS

Regressió

Hem passat, en poc més d’una dècada, de proclamar que la independència de Catalunya “no valia un sol mort” (Carod-Rovira) a advertir que si es vol guanyar “s’ha de polaritzar més i acceptar alts nivells de sacrifici” (Quim Torra citant Paul Engler). Aquest gir podria marcar la diferència entre el moment en què l’independentisme emprenia el vol amb totes les il·lusions però amb cap certesa i un present en què, havent-se fet la fantasia que el cel estava a tocar -i “tot just estem a mig camí”, deia fa poc Oriol Junqueras-, la crua realitat ha emergit, i s’ha entrat en una fase de bloqueig amb les expectatives a la baixa. Ara els que han liderat el Procés fins aquí es troben en el dilema de seguir alimentant la faula o acceptar que no només de promeses viuen els ciutadans.

El president Torra fa sovint via Twitter apel·lacions a pressionar des del carrer buscant la confrontació. Li garanteixen una estona de soroll perquè la reacció dels contraris a la independència és automàtica. No es pot descartar que aquesta vegada l’ocurrència no tingui cap altre objectiu que fer algun pessic a ERC quan està negociant la investidura. S’han canviat els papers: ERC busca en la moderació la conquesta de l’hegemonia en l’espai independentista, mentre que els hereus del nacionalisme conservador de CDC s’han enfilat a les muntanyes o, potser més ben dit, a Brussel·les. ¿No n’hi ha prou amb els que estan pagant el sacrifici a la presó? ¿Cal assumir més risc quan no es té clar quin camí cal seguir?

El que em sembla més inquietant és l’apel·lació de Torra a Paul Engler com a principi d’autoritat. L’autor del Manual de desobediència civil es queda tan ample dient: “Morir com un màrtir és inherent als moviments guanyadors. No es vol que passi, però és inevitable un cop augmentes la tensió”. Martirologi, la política com a religió. El projecte polític com a aposta transcendental que ens compromet en cos i ànima. En quins temps somiem? Per aquest camí, volent dur el país al paradís, es pot anar directe a la més profunda de les regressions. Semblava que l’independentisme havia fet la seva revolució laica. ¿Torna el fonamentalisme? ¿La independència com a obligació moral?

Més continguts de