Retuitejo, aleshores existeixo
Caço al vol una cita de Stephen Hawking que viatja en un tuit: "El principal enemic del coneixement no és la ignorància, sinó la il·lusió del coneixement". Un avís oportú sobre el principal risc dels nostres temps, que no és viure feliçment atrapats en vies d'accés al coneixement tan ràpides com superficials, sinó que ens acabem creient que com més llegim en diagonal i reenviem o retuitegem, més sabem. Hi penso sent practicant d'aquesta aproximació tan impulsiva a les realitats i d'aquest consum compulsiu d'informació. En conec i en valoro les virtuts, i estic segur que milloren la nostra habilitat per relacionar idees i fer-les dialogar. Però seria del gènere estúpid no admetre la debilitat i la fragilitat d'estar permanentment empatxats i continuar endrapant sense temps de mastegar ni fer la digestió de l'allau d'ocurrències que compartim. Ja comencen a circular espècimens convençuts que saben coses pel fet que veuen passar milers de fragments de coneixement per la pantalleta que tenen als nassos. Aprofundir requereix temps, talent, esforç i voluntat de travessar les primeres capes. Mentrestant, convindria que la il·lusió d'haver entès la cita d'un savi no ens fes creure que ho som. La humilitat intel·lectual no garanteix la saviesa, però almenys ens impedeix caure en un exercici sublim de patetisme com és l'arrogància de l'ignorant.
