Riuries, iaio...

Estimat iaio, ja fa uns anys que “cries malves” (faig servir una expressió teva i m’estalvio els tres o quatre renecs que l’acompanyarien) i et diré que el món que t’estàs perdent t’hauria encantat. Internet, Twitter, la tele a la carta, la teva besneta, alguns esnacs nous que t’haurien fet volar, de nou un tramvia a la ciutat, pornografia gratuïta, capellans mediàtics o els pantalons texans estripats. Però també et diré que algunes coses que passen últimament no te les creuries. Ahir mateix, iaio, un senyor que és pallasso i que es va retratar al costat d’un guàrdia civil amb el nas vermell va ser imputat per desobediència. A un altre senyor li han posat una multa de 480 euros per difondre un fotomuntatge amb la seva cara i la d’un crist d’una germandat. Diversos músics entraran a la presó per raps contra la monarquia (no per rapejar, que tu consideraries “delicte”, sinó per cantar contra la monarquia). Tenim gent en presó preventiva per delictes com ara rebel·lió (el que va fer Franco, contra el qual tu vas fer la guerra i a causa del qual vas patir camp de concentració i presó), i diu el jutge que no els deixa sortir perquè són independentistes.

Sé el que em diries, iaio. “Almenys en Paquito no enganyava a ningú”. Allò era una dictadura i no es podia criticar el dictador, perquè et podia venir un secreta i portar-te a la presó. “¡A la cárcel Monedero! ”, deies tu, i volies dir “ la cárcel Modelo ”. Allò era una dictadura i no es podia fer befa (en públic) de la religió. Allò era una dictadura i els pallassos (com Albert Boadella d’Els Joglars) havien de fugir disfressats per no rebre. Però, i ara? Ara el rei va a Davos i diu “Espanya és una democràcia”, que és com si jo vaig a la plaça i proclamo que em dutxo cada dia. Per què dir-ho excepte si no es dona per descomptat?

En fi, iaio, siguis on siguis, passa-t’ho bé. Pensem molt en tu.