Espanya i l'Aràbia Saudita, armes que no maten

Al 'Davos del desert' sí que hi assisteixen empresaris com Alejandro Agag o Jorge Segrelles

Sorprèn que hi hagi preocupació per la venda d'armes d'Espanya a l'Aràbia Saudita, quan ja hauríem de saber que de tota manera es tracta de “bombes intel·ligents que no s'equivocaran matant iemenites”, segons va tenir l'amabilitat d'explicar no fa gaire la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa. Els polítics, com els ciutadans, reaccionem a estímuls visuals bàsics: quan els mitjans difonen imatges espantoses de la guerra al Iemen, amb infants mutilats i cossos humans rebentats, s'aixeca una momentània indignació que fa que un govern com el de Sánchez, que es vol progressista, es plantegi com a mínim interrompre la venda d'armes al causant de la tragèdia, que no és altre que el règim amic de Riad. Quan les imatges desapareixen de les nostres pantalles, i per tant també de la nostra memòria, s'explica que el que ven Espanya són armes que no maten i es passa al proper escàndol.

L'esquarterament i assassinat del periodista Jamal Kashoggi, tan monstruós com els molts que es perpetren cada dia al Iemen amb armes de fabricació espanyola i d'altres països europeus, ha estat aquesta vegada la guspira que ha aixecat una indignació que també passarà, però que en aquesta ocasió ha agafat dimensions de crisi mundial: desenes d'empreses de primer nivell s'han donat de baixa del fòrum econòmic de l'Aràbia Saudita, conegut també com el 'Davos del desert', com a protesta per la barbàrie comesa amb el periodista crític i per l'espectacle ofert per la dictadura saudita a l'hora de donar explicacions a la comunitat internacional. “Aquestes coses passen”, va acabar afirmant el ministre d'Exteriors Adel al-Jubeir, després d'un rosari d'excuses que van anar d'afirmar que Kashoggi havia sortit del consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul pel seu propi peu fins a admetre que, ara que ho deien, potser sí que s'hi havia mort, però en el decurs d'una baralla. Tornant al que dèiem, al fòrum econòmic de la setmana que ve no hi assistiran la presidenta del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ni una llarga llista de personalitats de les finances planetàries que han decidit boicotejar l'esdeveniment, però sí Alejandro Agag, gendre d'Aznar, que hi anirà a defensar un negoci que hi té de cotxes de carreres de Fórmula E, o Jorge Segrelles, com a president del consorci de l'AVE a la Meca. Espanya mai no falta a les cites més selectes.

El govern del PSOE, mentrestant, ha decidit seguir venent armes a Riad en atenció als seus immediats interessos electorals a Andalusia (els ara famosos treballadors de Navantia a Cadis) i als interessos de sempre de la Corona espanyola: avui sabíem que l'Audiència Nacional investiga suborns en la venda d'armes a través de l'empresa semiestatal Defex, curiosament sempre durant el regnat del rei emèrit Joan Carles I. El seu fill Felip VI, tot just el passat mes d'abril, va rebre el príncep hereu saudita Bin Salman amb un dinar a la Zarzuela i allotjament al Palau del Pardo, atencions a les quals la casa reial no estava obligada protocolàriament: però volien assegurar-se que Salman se n'anava satisfet.

Més continguts de