ara.cat

Posem aquest títol a l'article perquè les alternatives que se'ns acudeixen poden caure dins els supòsits de la llei mordassa, que per cert encara no ha estat derogada. Una democràcia sustentada institucionalment (i també políticament, quan convé) en una monarquia ja és un plantejament prou esguerrat de concepte: això que s'anomena monarquia parlamentària és un oxímoron gens deliciós, i no és cap atenuant el fet que altres països del nostre entorn s'articulin a partir de la mateixa fórmula (tot i que hi ha diferències molt sensibles entre el Regne d'Espanya i altres monarquies europees, entre les quals no és menor la del vincle amb una dictadura com la de Franco). Ara bé, si a més la monarquia en qüestió resulta ser corrupta, el contrasentit ja és insuportable. I la monarquia espanyola és profundament, diríem que essencialment, corrupta.La publicació del diari suís Tribune de Genève segons la qual el rei Joan Carles havia rebut 100 milions de dòlars en concepte de comissions per la construcció del TGV a l'Aràbia Saudita, i que es trobaven ingressats en un compte bancari a nom d'una de les seves amants, és un descobriment més que relatiu. Les sospites sobre el TGV saudita fa temps que figuren dins el currículum presumptament delictiu de l'emèrit, i les notícies sobre la fortuna personal que ha amassat durant el seu regnat estan contrastades i són de domini públic. Joan Carles és un personatge que es va agafar a les tres d: a canvi de democràcia (aquest sistema que alguns diuen que ens hem donat entre tots), ell ha volgut diners i dones, i n'ha tingut a balquena. Altres herois de l'anomenada Transició han fet més o menys el mateix: ningú discuteix les fortunes de Felipe González i José María Aznar, perquè han continuat defensant el sistema del 78 tan a peu i a cavall que darrerament s'ha fet difícil distingir-los. D'aquella plèiade de líders (a qui alguns també sostenen que devem les llibertats ciutadanes), només Jordi Pujol, tan corrupte com els altres, ha caigut en desgràcia, perquè en algun moment va semblar que podia fer costat al seu successor Artur Mas en la seva deriva independentista.El passat estiu va morir Zourab Tchokotua, un que deia que era príncep georgià (ni era georgià ni era príncep) i amb qui el rei Joan Carles va fer una gran amistat i un assortiment de negocis urbanístics absolutament tèrbols a Mallorca, on havien format el que es va arribar a conèixer com “la cort mallorquina” del pare de l'actual rei Felip. És només un exemple. Joan Carles va tenir una intervenció decisiva el 23-F i d'aleshores ençà ha fet literalment el que li ha donat la gana, sense cap control dels poders públics. Pot fer-ho, perquè la Constitució el blinda generosament (títol segon i articles 167 i 168) per fer-ho. Però, molt més encara que la monarquia, el que és del tot incompatible amb la democràcia és la corrupció. Si a Espanya gaudeix de tanta tolerància és només perquè també s'hi toleren altres abusos i atropellaments, tots heretats d'una història escrupolosament antidemocràtica.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Monarquia vergonyosa

El Govern ha cobrat el 5% de les multes del primer estat d'alarma

No us cregueu això del dia més trist

Madrid ordena no renovar el contracte als sanitaris que es neguin a treballar al nou hospital d'Ayuso

Guardiola fa 50 anys: d'alumne avantatjat de Cruyff a tècnic de prestigi mundial

La pujada de gener