Publicitat
Publicitat

No respectar ni els morts

Paguem la llum a preu de país ric, mentre que el nostre salari mínim és de contribuent espoliat i paupèrrim

El ministre d’Indústria, Energia i Agenda Digital d’Espanya, Álvaro Nadal, va sortir ahir al pas del pànic de la població i ens va ennovar que vetllarà perquè el rebut de la llum “pugi el que hagi de pujar, però ni un euro més del que hauria de pujar”. Aquest embarbussament significa que la llum que gasto per escriure aquest article i la que vostè consumeix per llegir-lo ens sortirà per un ull de la cara. Però, a banda d’això, alguna cosa deu passar amb aquesta pujada perquè les autoritats presumptament competents (a saber, el mateix ministeri que dirigeix Don Álvaro, i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) es comprometin a estudiar si per ventura les elèctriques s’estan aprofitant de les condicions objectives (escassetat d’aigua i de vent, pujada del combustibles fòssils, aturada nuclear francesa) per forçar a l’alça les subhastes del mercat energètic majorista. Vol dir que, com a mínim, hi ha motius per desconfiar de les intencions i les pràctiques de les elèctriques, vista la decimonònica voracitat d’escanyapobres amb què usen i abusen dels seus 25 milions de víctimes (perdó, de clients). Per dir-ho amb el ric refranyer castellà, “ a reunión de pastores, oveja muerta ”.

La malfiança que el ministre Nadal intenta emmascarar amb els seus jocs de paraules és conseqüència de la cèlebre liberalització del sector elèctric perpetrada de l’any 2000 ençà pels successius governs del PP (que inclouen també els executius socialistes), amb un encariment de la llum que es dispara a partir del 2007 i culmina ara, tot just després dels últims arranjaments orquestrats pel predecessor de Nadal, aquell José Manuel Soria de l’escàndol del fracking i les prospeccions submarines, de l’escàndol dels papers de Panamà i de l’escàndol de l’intent del seu partit de facturar-lo com a directiu del Banc Mundial. Un ministre escandalós, en efecte, que va rematar la feina de situar Espanya com l’estat membre de la UE amb la llum més cara per a uns consumidors de poder adquisitiu més baix. Paguem la llum a preu de país ric, mentre que el nostre salari mínim és de contribuent espoliat i paupèrrim. Escanyapobres de la vella escola, com dèiem, veritablement mereixedors de ser estudiats.

Tot això ens duu a la mal anomenada pobresa energètica i a la falta absoluta d’escrúpols i de dignitat humana exhibida per la vicepresidenta del mateix govern d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría, en afirmar que a la Conferència de Presidents de les Autonomies es va posar la qüestió “damunt la taula” i que com és possible que el president Puigdemont no hi fos per evitar més casos com el de la Rosa, l’anciana de Reus que va morir fa uns mesos per no poder pagar el rebut de la llum i haver-se d’il·luminar amb espelmes. Obviava, la vicepresidenta, el detall que el govern de Catalunya ja tenia una llei per evitar drames com aquest, i que va ser suspesa pel TC per un suposat conflicte de competències. Sabem que es burlen de nosaltres, però almenys que no se’n riguin fins i tot dels morts.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT