VISCA EL SISTEMA

Les sobreactuacions

És risible que Vox exhibeixi pactes secrets, com si ens haguéssim de sorprendre que existien

Les sobreactuacions, les impostures, els 'farols' i, en general, les mentides més ridícules (perquè es veuen a simple vista) ja sabem que formen part inherent de la política, però hi ha qui abusa del seu component còmic. Que un no ningú com Javier Nart, un de tants que es guanyen la notorietat fent de provocadorets (aquest sortia per la tele escopint amb menyspreu la paraula 'subnormals' per referir-se als infants amb síndrome de Down, com també fa de vegades el seu amic Arcadi Espada), abandoni un partit perquè troba que s'ha tornat massa “de dretes” és francament graciós. Pel que fa a Toni Roldán, si la seva gran contribució “liberal” ha estat la proposta del contracte únic (una enganyifa per acabar de rematar el camí de la precarietat laboral i els acomiadaments gratis obert per la reforma laboral del PP), potser que torni a classe i repassi què va ser i què va significar el liberalisme, i potser que l'hi acompanyi el seu distingit mentor Luis Garicano, que també sembla haver oblidat alguns principis elementals d'ençà que es va comprometre amb Ciutadans. Aquesta gent havien vist com el seu partit demanava suprimir l'accés dels migrants sense papers a la sanitat pública mentre Albert Rivera anava a fer-se fotos amb la Guàrdia Civil a la tanca de Ceuta, o com es posicionaven contra el 8-M i la penalització de la violència masclista, o a favor de les escoles privades en detriment del model de l'escola catalana, que segons ells és adoctrinador i fomenta la persecució dels castellanoparlants. Això, per no esmentar els brots de patriotisme espanyolista extrem, que inclouen la foto de Colón amb el PP i, efectivament, amb Vox. Unes coses totes elles que no devien ser tan “de dretes” com es veu que s'ha tornat ara Albert Rivera.

Per altra banda, que Vox trenqui els pactes amb el PP i Ciutadans perquè també han descobert que els seus socis “no són de fiar”, i que ho diguin precisament ells, o que ara demanin un programa únic a la Comunitat de Madrid, faria riure també si no fos que res d'aquesta gent no fa gràcia. Mentre segueixin infectant el debat públic amb els seus insults contra les dones (incloses les que voten o formen part del seu partit, encara que elles no ho vulguin veure) o contra els múltiples col·lectius que odien (LGTBI, migrants, catalans, etc.), la qualitat democràtica i la cohesió social en sortiran perjudicades. És risible, això sí, que exhibeixin els seus pactes secrets amb el PP i amb Ciutadans, com si ens haguéssim de sorprendre que existien.

Mentrestant, Pedro Sánchez també sembla dur massa lluny la seva partida de pòquer particular amb la investidura. Sánchez és l'home de les mil cares, i això forma part de la capacitat de supervivència de la qual ell se sent orgullós. Ara exhibeix la seva cara més dretanitzada, però si segueix sobreactuant en aquest sentit pot arribar a dissuadir una bona part dels votants que va tenir el 28-A. Continua sense existir cap motiu que justifiqui una repetició de les eleccions, i si Sánchez (com desafia de fer) tira per aquí, s'exposa a sotmetre la seva bona fortuna en situacions delicades a una prova excessivament dura.

Més continguts de