«Sempre la 'lio'»
Aquí a terra no s'hi està a gust, la veritat. Busquem la posició. Més o menys la trobem i després ens incorporem. Mirem amunt: som a Montserrat però podríem ser a Mart; i el Marcel és humà però podria ser marcià. Què tens d'extraterrestre? Que vaig molt a la meva i em fico en problemes: sempre la lio . T'han trencat mai la cara? Sí. Moltes vegades. Calla i, mentre pensa, riu com el típic dur de pel·lícula que tampoc ho és tant: Jo només vull ser feliç.
Guerra i amor. Canalla. Descarat. I llançat: s'atreveix amb tot. És el director de teatre més jove del país i a l'espectacle Hamle.t.3 s'atreveix a parlar sobre la felicitat i els extraterrestres. Hi creus? Sí. Crec que hi ha vida més enllà i que són més evolucionats que nosaltres a nivell de consciència. Què vols dir? Que no entenen el dolor a una altra persona. Per exemple? Com quan en una parella es destrossen l'un a l'altre: les baralles de parella són extrapolables a les grans guerres. ¿Hi creus per convicció o per romanticisme, en els marcians? Per romanticisme, per creure que hi ha algú que és més feliç que nosaltres. Ho ets, de romàntic? Sí, molt sovint i en general. M'agrada abraçar la gent. I tocar-los.
Únic i estimat. El Marcel grapeja els amics i no té cap problema per abaixar-se els pantalons allà on sigui. Literalment. És imprevisible fins i tot per a ell mateix. I indomable. S'arrapa a la vida fins a fer-se sang i quan surt a l'escenari s'hi deixa la pell. Mentre l'escolto, tinc la sensació que el Marcel sent en excés en tots els sentits, i m'ho constata: Ets actor per sentir-te estimat? Sí. Tots els actors ho som per sentir-nos estimats. I què et fa diferent de la resta d'actors? Ser únic.
Provocador i provocat. Al Marcel l'excita la por. I les preguntes que el fan pensar: Has estimat més o t'han estimat més? El mossega el dubte per un moment i després respon: M'han estimat més. Tot l'amor que he rebut dels meus pares encara no l'he tornat. Recordes la primera vegada que et vas enamorar? Sí, va ser d'un dibuix animat a la tele. Tendre. I com és que al cine sempre et donen papers de paios torturats? Potser perquè tinc un punt de xungo : a vegades al metro m'agradaria tenir una metralleta i començar a disparar. Però matar és pecat, ho saps? Ja, però imagina't que no fossin persones i només fossin hologrames. Potser es podria inventar la llei del respecte i l'amor fent que tothom tingués una arma. Això és pura provocació, no? Reconec que em posa dir-ho, sí. Ets un provocador? Això no t'ho puc contestar jo. Per què? Perquè si dius que ets un provocador, ets un pringat.
Al límit. El Marcel respira una barreja d'inconsciència i inquietud que li donen un aire salvatge. A vegades, sembla que hagi d'explotar. Vius al límit? No. Penso molt en les conseqüències. I llavors riu i jo no sé si creure-me'l. És un guapo de calendari amb alguna cosa més. Què hi ha més enllà? Sóc un mentider. O sigui que tot això ha estat una farsa? No. Però ho podia haver estat.
