Sobre la dignitat de l’ofici de periodista
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
És una joia ben moderna aquesta d’atendre a les manifestacions espirituals de l’hora en què es viu, prendre consciència de l’existència i valor d’elles, oir, en un mot, les palpitacions dels temps. [...] El qui escolta les palpitacions dels temps no és el Filosop; perquè la funció d’aquest és negoci de coses eternes, i aquí es tracta de quelcom d’actual. No és tampoc l’Historiaire, només atent a les coses consumades. No és l’Home de Ciència; car, àdhuc els qui entenen en les nomenades Ciències morals, com l’Estadística, la Sociologia, etc., arriben tan sols a proporcionar elements, fonts, a n’aquell qual funció és oir les palpitacions dels temps. A voltes he pensat que aquest devia ser el Poeta. Però no conec cap poeta que hagi fet això: els lírics sols escolten les palpitacions del cor propi; els èpics (i entre ells se deuen incloure els dramaturgs) beuen en la història, o en lo episòdic, en lo superficialment aristotèlic de lo actual. [...] Crec que el nom ab què la societat moderna ha de designar a n’ el qui oeix les palpitacions dels temps no és el de Filosop, ni el d’Historiaire, ni el de Científic, ni el de Poeta, ÉS EL DE PERIODISTA. Aparteu de la imaginació lo que experimentalment aquest nom pugui suggerir-vos. Sé que el periodista que coneixeu està tal vegada tan llunyà a n’això com la nit del dia. No es tracta de nosaltres, pobres gasetillers. Mes, si us deteniu en la reflexió de l’assumpte, assentireu ab mi en la doctrina de la identitat en lo essencial de la funció entre el qui narra l’incendi d’ahir i el qui oeix les palpitacions dels temps. Mon amic X... fa la gasetilla d’un atropell del tramvia elèctric. Però acàs un altre amic meu, molt íntim, faci la gasetilla del valor actual de les idees de mort i infinit en els grans negocis polítics i espirituals. -Mon amic Y... us indica el preu ab què ahir se cotisaren en Borsa l’Interior, comptat, i els Sant Joan de les Abadesses. Mes ¿no serà també un periodista mon amic Z... quan us digui el preu ab que cotisen avui a la Borsa ideal del món l’aristotelisme i el platonisme eterns? -En tots aquests casos la funció és genèricament la mateixa: se tracta d’ informacions. Imagineu un periodista que, en lloc de detenir-se en lo exterior, en les aparences, en la closca, reuneix tots els fets que atresora, ab universal curiositat, i els despulla, els pela, per a dir-ho així, i extreu d’ells la sucosa polpa simbòlica. I en rima els símbols, i en descobreix son joc d’harmonies. I, en aquest joc d’harmonies, prescindeix encara de lo accidental i troba en son fons, magnífica i sobirana, la llei ; i, enfondint, enfondint, veu, entre els valors ideals que l’envolten, quals són supèrstites del passat, quals pressentiments d’avenir, quals roca viva de lo etern. I que, un cop lograt tot això, sap, desinteressadament, en un moment donat, derribar i contradir les coses dites i borrar les escrites, perquè ha escoltat una nova palpitació que sembla contradictòria. I que, després, aquesta palpitació que havia semblat contradictòria és precisament una rima més en sa construcció, i que aquesta, altre cop, apareix com apoteòsicament verdadera a la llum... -Aquest serà EL SUPREM PERIODISTA. Aquest serà el qui oeixi les palpitacions dels temps. Sa informació serà d’idees, millor, d’ànimes. Farà gasetilles d’eternitats.
