HISTÒRIES DE LA TELE

Supremacistes d’ulls marrons

El 1992, al The Oprah Winfrey Show, la presentadora més popular d’aquell moment va voler dur a terme un experiment televisiu. Va dividir el públic que aquell dia assistia al seu programa sense explicar-los el criteri. Un grup era apartat de la cua, fent-los esperar. L’altre entrava directament als estudis i se’ls servia cafè i dònuts. Els privilegiats que havien esmorzat gratis també eren asseguts en els millors llocs de la grada. Els més desafavorits van protestar tot el matí, conscients de la diferència de tracte. Quan va començar el programa, Oprah Winfrey va entrevistar Jane Elliot, una dona a qui van presentar com una especialista que assegurava que la gent d’ulls blaus era molt pitjor que la d’ulls foscos. Va ser aleshores quan el grup desafavorit va adonar-se de la raó d’aquell menyspreu constant. Elliot va afirmar: “Al llarg de la meva carrera he vist el que fan les persones d’ulls blaus comparades amb les persones d’ulls marrons. Només cal veure com s’ha comportat aquest matí tota la gent d’ulls blaus per confirmar-ho”. El conflicte va aparèixer de seguida. Els perjudicats cridaven perquè allò no tenia cap base científica, d’altres defensaven l’honorabilitat dels ulls blaus. Fins i tot una dona d’ulls clars va expressar el seu desconcert perquè la mateixa especialista que sostenia aquell disbarat tenia els ulls blaus. Elliot es va defensar: “Comporta’t com la gent d’ulls marrons i tu també podràs allunyar-te del que significa el teu color d’ulls. Els d’ulls blaus hem d’aprendre a comportar-nos amb intel·ligència”. No van trigar a aparèixer algunes persones d’ulls marrons que defensaven la seva superioritat.

Finalment, un noi del públic va manifestar les sospites que allò era un experiment que pretenia fer reflexionar sobre el racisme. I la presentadora ho va confirmar. El 2010 Oprah Winfrey va tornar a entrevistar Jane Elliot, que en realitat era una mestra veterana que s’havia passat vint-i-cinc anys fent aquell experiment amb els seus alumnes de primària. En va explicar els motius. El 1968 Elliot va escollir el personatge de Martin Luther King com l’heroi del mes a la seva classe perquè els nens el coneguessin. I dos mesos després va ser assassinat. I va inventar-se aquest joc perquè els nens, de ben petits, entenguessin l’absurditat del racisme. Separava els nens de classe per una característica física sobre la qual no tenien cap control i als d’ulls foscos els donava un tracte favorable durant tot el dia. Abans de marxar a casa els revelava l’experiment i reflexionaven sobre aquella injustícia. “Fes aquest exercici amb nens de vuit anys i entendran per sempre més el disbarat del racisme”. Tot i les sospites d’un cert muntatge televisiu, l’experiment és un d’aquells casos comptats en què la tele pot servir d’inspiració per a un treball a l’aula.

Més continguts de