Europa ha de combatre l'autoritarisme que l'amenaça des de dins

Hongria obté el suport nacionalista mossegant la mà de Brussel·les que l’alimenta

Boris Johnson hauria de canviar de nom i anar-se’n a viure a Hongria. Tal com ha fet saber a tothom, Johnson advoca per una política de “tenir el pastís i alhora menjar-se'l”. Amb aquest enfocament del Brexit, el govern britànic acabarà que ni tindrà el pastís ni se'l menjarà. El govern hongarès de Viktor Orbán, per contra, practica triomfalment la doctrina de Johnson. Rep de la Unió Europea un tros de pastís per càpita més gros que cap altre estat membre i alhora obté el suport nacionalista mossegant la mà de Brussel·les que l’alimenta. Boris seria un soldat feliç al Danubi.

Polònia també està aconseguint tenir el pastís i alhora menjar-se'l. Segons les xifres de la Comissió Europea, més de la meitat de la inversió pública a Hongria i Polònia entre els anys 2015 i 2017 va ser finançada per la UE. Fa poc, vaig visitar una de les regions més pobres de Polònia; anés on anés, hi havia una carretera, un pont, un mercat o una connexió de tren que es modernitzava gràcies als fons de la UE. No obstant, el líder 'de facto' del país, Jaroslaw Kaczynski, s’ha carregat la independència dels tribunals, ha convertit la ràdio i la televisió públiques en òrgans de propaganda per al seu partit Llei i Justícia i continua la seva 'orbanització a la polonesa'. No ha arribat tan lluny com Orbán, però les conseqüències que el país més gran del centre-est d’Europa derivi cap a un autoritarisme suau d'estil hongarès serien enormes per a tota la UE.

Aquí hi ha un repte fonamental per a qualsevol que cregui que la UE ha de defensar els valors de la democràcia liberal, el pluralisme, l'estat de dret i la llibertat d'expressió. Si no defensa aquests valors a casa, no és creïble que els defensi a l'estranger.

La UE va fer els primers passos com una comunitat econòmica. Fa dècades que hi ha intents de reintroduir valors a la comunitat econòmica

Reflexionant sobre Hongria, el politòleg Jan-Werner Müller es pregunta: “Pot ser membre de la UE, una dictadura?” Evidentment, Hongria encara no és una dictadura, però la UE no ha aconseguit traçar una línia vermella i dir “fins aquí i prou”. Estic segur que la Gran Bretanya seguirà sent una democràcia liberal encara que abandoni la UE; Hongria i Polònia, per contra, continuaran sent membres de la UE, però estan deixant de ser democràcies liberals. Els mateixos països on, fa tres dècades, les causes de la llibertat i d'Europa avançaven magníficament de bracet, ara bandegen aquestes causes.

Els populistes il·liberals exploten una antiga desconnexió entre l'Europa dels valors i l'Europa dels diners. Aquest problema és omnipresent en la història de la integració europea; els valors els defensen el Consell d'Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans i, fins a un cert punt, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa: els supervisors electorals d’aquests organismes van concloure que els últims comicis d'Hongria van ser lliures, però no justos. La UE va fer els primers passos com una comunitat econòmica. Fa dècades que hi ha intents de reintroduir valors a la comunitat econòmica. Això ha funcionat bé per influir en el comportament dels països que aspiren a pertànyer a la UE, però tan bon punt un país com Hongria entra a la Unió, es troba que pot tirar gairebé per on vulgui.

Què hi pot fer la UE? A Polònia li ha aplicat un elaborat procediment per abordar les amenaces “sistèmiques” a l'estat de dret, incloent-hi les pràctiques que infringeixen els tractats. Això ha sigut important simbòlicament, però en gran mesura ineficaç. El Defensor del Poble polonès, Adam Bodnar, considera que l'estat de dret ja està greument soscavat i que el Tribunal Constitucional s’ha vist mutilat. Brussel·les ha jugat a escacs contra un lluitador de 'kick-boxing'. El lluitador guanya.

Cada vegada s’insisteix més a vincular els diners que els països reben de Brussel·les amb el respecte a l'estat de dret

Per primera vegada, la UE ha activat l'article 7 del Tractat, i ha identificat una violació greu i persistent dels valors fonamentals de la UE a Polònia. L'article 7 preveu sancions, fins i tot la suspensió dels drets de vot en la presa de decisions internes de la Unió, sempre que tots els altres estats membres ho acceptin. Però no serà així, perquè Hongria tindrà el suport de Polònia i Polònia el d'Hongria.

Cada vegada s’insisteix més a vincular els diners que els països reben de Brussel·les amb el respecte a l'estat de dret. En la proposta de la setmana passada per al pressupost del període 2021-2027 de la UE, la Comissió Europea va elaborar un procediment destacable: si hi ha “deficiències generalitzades” en el sistema legal d'un estat membre, la UE pot reduir el flux dels fons. Atès que aquesta acció només requereix una majoria qualificada dels estats membres, Polònia i Hongria no podrien vetar-la. A més, l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau i la Fiscalia Europea hauran de prendre mesures contra la corrupció a l’hora de distribuir els fons de la UE. Això és important, perquè una part crucial del johnsonisme de l’Europa Central i de l’Est utilitza els fons de la UE per fer clientelisme polític –recompensa els propietaris dels mitjans de comunicació afins i altres amics–, i també per a una corrupció més directa. El flamant i descomunal estadi de futbol i el ferrocarril d’un sol ample de via i gairebé inutilitzat que s’han construït al poble on va néixer Orbán, Felcsút, s'han convertit en un símbol mundial d’aquestes pràctiques.

Les propostes de la Comissió són benvingudes, però no es comencen a notar fins al cap d’uns quants anys. Necessitem una mesura que tingui un impacte més immediat. Aquesta mesura és que el Partit Popular Europeu (PPE) expulsi el partit Fidesz d'Orbán abans de les eleccions europees de l'any que ve. El PPE és la principal aliança de partits de centredreta de la UE. Entre les figures més destacades dels seus membres hi ha la cancellera alemanya, Angela Merkel, el president espanyol, Mariano Rajoy, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

Em diuen: “Val més tenir Orbán a dins, perquè així podem influir-hi”. Continuen alimentant les clàssiques il·lusions de conciliació

Se suposa que les aliances de partits com aquesta són essencials per a la democratització interna de la UE. Tanmateix, aquest grup manté a les seves files un partit que no només està desmantellant la democràcia liberal i plural al seu país, sinó que a més va concórrer a les últimes eleccions del seu país amb una plataforma xenòfoba, contrària a Brussel·les i que va incloure un antisemitisme velat en els cartells instal·lats arreu del país contra George Soros i la denúncia d’un “pla Soros” fictici per inundar Hongria d’immigrants musulmans. El PPE no només tolera el Fidesz: li dona suport activament. Com va assenyalar József Szájer, eurodiputat de Fidesz, en un agraït correu electrònic als seus col·legues del Parlament europeu, Manfred Weber, líder del PPE, “va anar a Budapest per donar un ferm suport" a la seva campanya, i el president del partit, Joseph Daul, els "va ajudar considerablement a aconseguir l'èxit”.

Quan exposo aquest argument a amics d'aquests partits de centredreta, em diuen: “Oh, però val més tenir Orbán a dins, perquè així podem influir-hi”. Per tant, continuen alimentant les clàssiques il·lusions de conciliació, jugant a escacs contra un lluitador de 'kick-boxing'.

Ja no hi ha temps per a això. La qüestió és urgent. Si Polònia segueix el camí hongarès, una gran part del centre-est d’Europa haurà sucumbit a l'autoritarisme creixent, i això haurà passat dins de la Unió Europea.

Més continguts de