Publicitat
Publicitat

Units, contra el suïcidi moral

Cap societat no pot sobreviure sense una base moral compartida. Sense una convicció. Sense uns principis que no siguin producte de les circumstàncies. Aquests principis morals no serveixen només perquè la societat funcioni. Serveixen perquè humanitzen els éssers humans. La violència del dia 1 d’octubre, les detencions injustes i la persecució judicial dolosa, immoral, posterior al 27 d’octubre ho canvien tot. Els nostres adversaris han volgut passar per normal, per acceptable, el que és un atemptat als nostres principis fonamentals: la llibertat d’expressió, la integritat de les persones i de les famílies. L’Estat ha perpetrat un atac il·legal, criminal, a la llibertat de persones innocents sobre les quals pesen amenaces de condemna fora de tota mida. Més enllà de les discrepàncies naturals, desitjables, dels diferents representants polítics, hem vist com exministres i líders espanyols atiaven el foc de les detencions davant de masses enfervorides que demanaven que el president Puigdemont anés a la presó, que fos afusellat. Ho hem vist. Ho hem sentit. Hem vist com un fiscal de l’Estat presentava la nota de premsa glossant la seva decisió amb el títol “ Más dura será la caída ”. Tots nosaltres, els que encara podem circular en llibertat, som víctimes d’aquesta absència de principis, de la mentida institucionalitzada. Podem discrepar de les vies polítiques adoptades per l’independentisme. Esclar que sí. Tractar amb condescendència la repressió, en canvi, ens en fa còmplices. Acceptar silenciosament, amb normalitat, les citacions, les imputacions, les clavegueres, els registres, les invitacions a la presó, les desimputacions doloses, les mentides, les trampes que alguns fan igualant la defensa de les urnes i la violència torturadora de les forces policials espanyoles és participar en la immoralitat. És fer-nos partícips de la por que van fer entrar per les finestres del Parlament, del Palau de la Generalitat. De les amenaces dels encaputxats professionals als carrers de Barcelona, feixistes (literalment) professionals, a sou, enviats per tal de provocar el desordre, la violència, els tumults. Ells sí. Tumults que tan sols existeixen als cervells retorçats dels que no saben com acabar amb la voluntat majoritària del poble de Catalunya si no és acovardint, amenaçant, empresonant, violant correus, domicilis.

Si no estem a l’altura del moment, acabaran guanyant fent servir la nostra passivitat, la nostra divisió. Jo, com tants altres, no m’hi resigno. Hem de barrar el pas a la por. Ara és el moment de fer que les paraules que hem dit, que els discursos que hem pronunciat, que les manifestacions en què hem participat, que les urnes que hem defensat i la llibertat que hem celebrat no esdevinguin tan sols paraules, discursos, manifestacions i celebracions buides. Ara és el moment de valorar tots aquests anys com un veritable acte permanent de decència col·lectiva, un acte constant de dignitat moral, avui personificada en tots els presos i acusats polítics catalans.

Hem madurat de pressa. Hem après que cadascuna d’aquestes accions, que cadascun d’aquests actes morals, no té efectes polítics immediatament visibles. Tanmateix, hem après que els actes morals tenen efectes positius constatables temps a venir i que, gradualment, a mesura que guanyem perspectiva, adquiriran un valor polític preeminent. Els polítics espanyols, l’Estat, amb els que hi col·laboren des de tribunes diverses, se senten molt a prop de derrotar definitivament l’independentisme. No podem contribuir-hi admetent amb passivitat la victòria de la mentida, resignant-nos als escenaris a què ens forcen, com si res no hagués passat, com si, malgrat tot, no haguéssim estat protagonistes de l’inici de la recuperació moral del somni europeu.

És per tot això, i pel fet que no em resigno a perdre, ni a deixar perdre tot el que s’ha fet, que reclamo, exigeixo, demano que d’una vegada per totes participem units en les eleccions del dia 21 de desembre. Sé que hi ha representants dels partits polítics que estan temptats de començar a caminar amb la lògica divisiva autonomista. Fer-ho seria un suïcidi polític, però sobretot un suïcidi moral. El suïcidi moral dels dirigents dels partits que, dividits, ens farien perdre, i no respondrien als anhels del poble. La divisió colpejaria amb la força de les porres policials sobre la moral i els cors de tantes persones que han apostat molt fort, fins al sacrifici personal, per la dignitat, per anar junts. Els presos polítics en serien les víctimes principals. Només units, eixamplats, i definitivament enfortits pel bany de realitat al qual hem estat sotmesos, guanyarem.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT