25/1: Herois moderns
EscriptorÉS MOLT SIGNIFICATIU veure quins herois tria cada comunitat. Perquè triar un heroi no és tan sols escollir un objecte d’admiració, sinó també proposar un exemple, un model. No és igual consagrar com a heroi Nelson Mandela que Jack l’Esbudellador, posem per cas. Com tothom sap i ha vist, l’altre dia a Copenhaguen un xicot amb unes certes dificultats expressives (una mica més fluid a l’hora d’insultar) va exhibir una bandera espanyola davant del president Puigdemont, exigint-li que li fes un petó. L’actitud de Puigdemont, somrient i irònic, va ser impecable. El gest del noi no era amable: era més aviat un trágala xulesc i venjatiu, violent. Però poc més que una anècdota. En les hores següents, un nombre considerable de mitjans van reproduir admirats la proesa del xicot, i fins i tot li van anar fent entrevistes còmplices i canonitzadores. Era un heroi modern. Quina oportunitat que va perdre la persona que, si fa no fa el mateix dia, no va caure a fer-se una selfie mentre es dedicava a disparar balins contra una casa amb la bandera estelada al balcó! Si hagués deixat constància gràfica de la seva heroïcitat, de ben segur tindria també un gran futur com a estrella mediàtica. Encara els veuríem a tots dos en algun reality de famosos.
