05/08/2020

6/8: 'Vivan las caenas'

1 min

És curiós, i significatiu, que s’hagi produït una onada de fervor monàrquic –i de fervor juancarlista– precisament en el moment que s’han fet més evidents i incontestables les irregularitats econòmiques i les mancances polítiques del rei emèrit. Tan impossibles d’amagar que ha hagut de marxar d’Espanya. Certament, aquest fervor ha estat orquestrat per sectors de la dreta política i mediàtica espanyola, i protegit pel govern de Pedro Sánchez, però ha tingut un considerable ressò popular entre els espanyols. És significatiu, però no sorprenent. En els últims tres segles, la monarquia borbònica espanyola ha evidenciat grans defectes (molts) i algunes virtuts (poques). Però sistemàticament ha estat més aplaudida pels defectes, per allò que més l’allunya d’una cultura democràtica moderna, que no pas per les virtuts. El retorn de Ferran VII i la seva aposta per l’absolutisme, contra la Constitució de Cadis, va ser saludat al crit de “Vivan las caenas”. Que tenia una versió encara més explícita: “Vivan las cadenas, muera la libertad”. Això deixa un pòsit, i fa menys sorprenent que la monarquia espanyola actual conquereixi els aplaudiments més sorollosos i arrogants precisament en el moment en què són més visibles els seus defectes.

stats