XAVI FREIXES

EL DESPERTADOR sonarà a les vuit, com sempre, però em llevaré a quarts de nou. El primer que faré serà engegar la ràdio i llegir diaris digitals. Faltaran més de dotze hores per començar el programa, i encara que sé que no caldria, perquè la prima de risc pot canviar 50.000 vegades, m'agrada estar informat constantment de tot, des del minut zero. Per esmorzar no menjo gaire: un cafè i una mica de fruita, segurament cireres. Llavors baixaré a un bar que hi ha a prop de casa, on tenen tots els diaris, i em va molt bé per repassar-los mentre prenc un suc de taronja. És un moment crucial del dia: em relaxo i alhora em situo. A dos quarts d'onze tinc una reunió de feina, que ja s'allargarà fins al migdia. Abans de dinar parlaré amb el Marc Güell, el segon del programa, per decidir els temes forts del dia, i així l'Anabel Luna, la productora, ja podrà començar a gestionar les entrevistes. Normalment, l'escaleta ja queda tancada, però no se sap mai si a la tarda l'haurem de canviar de dalt a baix. A les dues escoltaré el 14/15 i després em posaré a dinar. Com sempre, aniré ràpid, perquè vull ser a la ràdio abans de les quatre. I a partir d'aquí ja serà un no parar, primer preparant el programa i de nou a onze fent-lo en directe. Cap a quarts de dotze sortiré de RAC1 i agafaré el cotxe per anar fins a Calafell. La meva dona i els meus dos fills ja hi seran, per passar-hi el cap de setmana, i jo quan arribi intentaré posar-me a dormir. Com que serà difícil, perquè vindré del directe, posaré la tele o la ràdio fins que aconsegueixi agafar el son.