10/01/2011

La Xina creix, i fa escac i mat

3 min

Si hi ha un rostre representatiu de la Xina creixent, no és pas el de cap dirigent del politburó, ni el de cap magnat d'internet, sinó el d'una adolescent tranquil·la i agradable que es diu Hou Yifan.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La Hou és un fenomen astorador: amb només 16 anys s'ha proclamat campiona del món d'escacs en categoria femenina; la persona més jove (home o dona) a guanyar un campionat del món. És la plasmació del fet que la Xina (en invertir en educació i en capital humà, especialment les noies) està en vies d'esdevenir una potència mundial immensa en tots els camps.

Ja coneixem la frase que s'atribueix a Napoleó: "Quan la Xina desperti, el món tremolarà". Aquest presagi comença a fer-se realitat, fins i tot en àrees en què, fins ara, la Xina ha tingut molt poc a dir, com ara els escacs, el bàsquet, la mineria, la guerra digital, l'exploració espacial i la recerca nuclear.

La Hou exemplifica tot aquest procés. Només l'1% dels xinesos saben jugar als escacs, i la Xina mai no n'ha estat una potència. Tanmateix, des del 1991, la Xina ha donat quatre campiones del món; la Hou és de lluny la més prometedora de totes.

A aquestes altures, he de deixar de banda el meu sensible ego masculí: la Hou va acceptar encantada de fer una partida amb mi després de l'entrevista, tot just acabava d'arribar a Pequín en avió després de la seva victòria en el Campionat del Món i estava esgotada, però em va destrossar en 21 moviments. I el més descoratjador: quan jo estava a punt de caure derrotat, el seu entrenador li va fer un cop de colze i va proposar que canviéssim de costat. La Hou heretaria la meva posició desesperada: i una espurna en la mirada del seu entrenador feia pensar que tot i així guanyaria.

M'hi vaig negar dient que podria sobreviure a la pallissa d'una col·legiala en els escacs, però que jugués amb mi com un gat amb un ratolí ja era massa. Ella, amb un gest compassiu d'acceptació, em va fer escac i mat en poques jugades.

Als 14 anys va ser la dona més jove de la història a convertir-se en Gran Mestre. Encara és massa jove per poder dir fins on arribarà.

Normalment les dones no estan al nivell dels homes en els escacs, i les millors jugadores femenines tenen un rànquing força inferior al dels millors homes: la Hou podria ser-ne una excepció. Ara com ara és l'única jugadora amb possibilitats d'entrar entre els millors jugadors (home o dona) del món.

Els escèptics sempre han dit que el creixement de la Xina com a potència mundial és degut sobretot a la manipulació governamental dels tipus de canvi i de la normativa comercial; sens dubte hi ha moltes astúcies i tripijocs en tots els àmbits. Tot i així, la Xina ha fet una excel·lent tasca d'inversió en la seva gent i distribució d'oportunitats per tot el país. A més, potser per herència del confucianisme, els seus ciutadans han demostrat una gran passió per l'educació i per la millora personal, a més d'una enorme capacitat de disciplina i de treball: allò que els xinesos anomenen chi ku , menjar amargor.

La Hou va fer-se'n un tip, d'amargor, mentre es preparava per ser campiona. Va créixer en una regió remota de la Xina, en un llogarret de la província de Jiangsu; els seus pares no sabien jugar als escacs. Es desvivien per ella i li donaven tot el que volia, com acostumen a fer els pares dels fills únics ("petits emperadors") de la Xina.

La Xina abans era una de les societats més sexistes del món (amb l'infanticidi femení i el concubinat), però ara destaca per les oportunitats que ofereix tant a les noies com als nois. Quan els pares de la Hou es van adonar del seu interès pel tauler d'escacs d'una botiga, de seguida li van comprar un joc d'escacs i van contractar un mestre per a ella.

Ye Jiangchuan, el cap d'entrenadors dels equips nacionals en categoria femenina i masculina, em va dir que havia jugat amb la Hou quan tenia 9 anys: va quedar astorat: "Em vaig adonar que aquella criatura era especial", em va dir, i de seguida la va convidar a jugar amb els equips nacionals. Tres anys més tard va ser la noia més jove a participar en els Campionats del Món d'escacs.

Potser encara falten dècades perquè la Xina disputi la primacia mundial als EUA, perquè hi tenim molt d'avantatge, i la Xina encara ha de demostrar que pot fer la transició cap a una societat més oberta i democràtica. Però en àrees concretes (el seu mercat automobilístic, les emissions de monòxid de carboni i, ara, els escacs femenins) la primacia de la Xina ja és un fet, i el procés continua.

En això també hi ha una lliçó per a nosaltres: la manera que té la Xina d'apostar per l'educació, per estendre les oportunitats i per menjar amargor. A Occident podríem copiar aquestes qualitats, i te n'adones després que Hou Yifan t'hagi fet escac i mat.

stats